- Al febrer de 2020, els serveis de primera resposta de les deu Càritas amb seu a Catalunya (acollida, necessitats bàsiques i assessoria jurídica) van atendre aproximadament 63.300 persones. Al mes de maig, aquesta xifra va augmentar a 103.180 persones, un 63% més que abans de l’inici de la pandèmia.
- 1 de cada 3 persones ateses durant l’estat d’alarma no havien necessitat mai abans l’ajuda de Càritas
- Durant el 2019, les Càritas diocesanes catalanes van acompanyar un total de 217.171 persones, amb una inversió de 45,6 milions d’euros
- La meitat de les persones ateses NO tenen un habitatge digne
Dijous 10 de setembre, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2019 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya i l’impacte de la COVID-19. A l’acte han intervingut el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Cora Mazo, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya; i Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya.
Francesc Roig ha posat de manifest que abans de la crisi de 2008 ja existien unes debilitats en el nostre model socioeconòmic que comportaven un fort risc de cronificació de les situacions d’exclusió i, fins i tot, de polarització de l’estructura social.
Davant de les notícies sobre la recuperació econòmica, els estudis de Càritas ja van constatar que, malgrat aquesta situació, la majoria de les famílies ateses per Càritas encara estaven immerses a la meitat del túnel i, a més a més, la seva xarxa de protecció social i familiar ja havia esgotat les seves reserves d’ajuda.
La situació a Catalunya ens mostra que 1,5 milions de persones fa deu anys que demanen ajuda -a causa de la seva gran vulnerabilitat- i no veuen una sortida a la seva situació. A banda d’aquest milió i mig, Roig ha remarcat amb preocupació que “hi ha un milió de persones més que, tot i tenir una feina (això sí, precària i incerta), estan atemorides i angoixades només de pensar que si torna una crisi com la que acaben de patir, cauran irremeiablement en l’exclusió”.
En referència a l’acció de Càritas durant la COVID-19 a Catalunya ha explicat que Càritas no va tancar, tot i que va haver d’adaptar els seus serveis a la nova realitat i va veure com les peticions d’ajuda es van multiplicar per tres a les Càritas d’arreu de Catalunya.
Respecte a la implementació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), Francesc Roig ha manifestat que el van rebre positivament, però caldrà veure el seu encaix amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). “L’IMV no està donant una solució real al problema de centenars de milers de ciutadans, i si no hi ha un veritable impuls amb recursos humans i econòmics, es quedarà en un no res”.
Finalment, el president de Càritas Catalunya ha fet èmfasi en la importància d’anar plegats. “Si les forces polítiques, sindicals i empresarials no arriben a bastir un pla de xoc immediat, ens hem de preparar per a una situació que encara s’agreujarà més”.
217.171 persones acompanyades per Càritas a Catalunya el 2019
Cora Mazo, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya ha explicat que el 2019 les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van acompanyar 82.139 llars on hi vivien 217.171 persones, un 2% menys que el 2018.
Segons les dades presentades, els col·lectius més afectats per l’exclusió social són les famílies amb fills i les mares soles, així com les persones que provenen d’altres països i que no tenen la seva situació regularitzada, o bé cauen en la irregularitat sobrevinguda.
La majoria són famílies amb fills, que representen pràcticament la meitat de les persones ateses (48%). Això ens confirma l’especial vulnerabilitat de les llars amb menors i joves, una tendència preocupant. Molts infants i joves creixen avui en famílies marcades per privacions materials severes, i tindran molt més difícil assolir una ocupació, un habitatge i unes condicions de vida de certa seguretat en les quals es puguin projectar personalment i familiarment en el futur.
Cora Mazo també ha destacat l’elevada proporció de persones soles ateses (32%), xifra que posa de manifest les situacions de vulnerabilitat de persones sense llar i de persones migrades soles que acudeixen a les Càritas amb seu a Catalunya.
Un tema molt preocupant és que pràcticament la meitat de les persones ateses NO disposa d’un habitatge digne, proporció que augmenta any rere any. En concret, des del 34% que representaven el 2017 van augmentar al 48% el 2018 i fins al 49% el 2019.
Tot analitzant la zona de naixement destaca l’augment de pes de les persones ateses provinents d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central, fins a representar el 34 % del total, cosa que reflecteix l’increment de les persones que han de fugir dels seus països d’origen per situacions de violència.
La situació legal de les persones ateses per les Càritas catalanes durant el 2019 mostra un increment de cinc punts percentuals de persones en situació administrativa irregular, fins a representar el 34% del total, que per primera vegada iguala la proporció de persones en situació administrativa regular (34%) i supera les persones de nacionalitat espanyola, que es redueixen fins al 32%.
És urgent un canvi de paradigma
Tot seguit, Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya ha fet una breu anàlisi sobre l’impacte social i econòmic de la COVID-19 a les famílies ateses per Càritas. Roig ha destacat que un 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març. Això ha provocat que els ingressos de les llars hagin caigut un 33%, ingressant de mitjana uns 536€ mensuals. A més, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a la hipoteca o el lloguer, o no han tingut prou diners per pagar els subministraments.
Les dades, extretes de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas, demostren que, actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés. En aquest context, Roig ha demanat un canvi de paradigma, en què s’abordi la garantia d’ingressos mínims per a totes les persones; la regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer); un canvi de model productiu; generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves; canvis en la política migratòria i d’asil, la creació d’un nou pacte polític que garanteixi les pensions actuals i futures, així com el suport real a la petita i mitjana empresa, entre d’altres.
La comunitat tindrà un paper clau en el futur de tots
En la darrera part de la roda de premsa ha intervingut el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya. Per Omella, les dades d’aquesta memòria “constaten que som molt lluny de superar la crisi que va començar l’any 2008, i més tenint en compte els estralls que ha originat la pandèmia”. “La COVID-19 ens ha obligat a reorganitzar la vida de l’Església i també el servei que Càritas fa des de les parròquies i arxiprestats. En aquest temps de pandèmia i de confinament, hem d’agrair l’acció desplegada per Càritas juntament amb altres institucions de servei i de solidaritat”.
Omella ha destacat la tasca imprescindible de les 12.991 persones voluntàries i dels 595 professionals de l’entitat, remarcant l’arribada de 625 nous voluntaris durant la COVID-19. Així mateix, ha donat les gràcies als 13.863 socis i donants i a les 1.269 empreses. “Sense tots ells, res d’això seria possible”, ha indicat.
“Tenim per endavant un temps de greus dificultats econòmiques i socials i, davant d’aquesta situació, no podem tancar els ulls ni el cor. Cal estar al costat dels més vulnerables, amb un acompanyament fratern i compromès. En aquesta nova etapa, serà clau el paper de la comunitat com a element de cohesió social i de protecció entre les persones, així com un acompanyament integral que inclogui la dimensió psicoemocional”, ha conclòs el cardenal Omella.
