Data: 2 de juny de 2024
Estimats diocesans,
En aquest dia de Corpus Christi us proposo per a la vostra reflexió la relació entre l’Eucaristia i l’Església. Motiven aquesta reflexió dos esdeveniments importants. El primer fa referència a l’Església universal. Fa tres anys el Papa va posar en marxa un Sínode especial, en què també la nostra Diòcesi hi està participant. És un Sínode que es planteja com ser una Església més sinodal per a la missió. El segon esdeveniment és la proximitat de l’Assemblea diocesana, que celebrarem el 8 de juny a Cervera, on després d’un any de reflexió compartida aprovarem un pla d’evangelització per a la nostra Diòcesi, que té com a objectiu principal renovar les nostres comunitats, perquè siguin vives, obertes i missioneres.
En aquest context, hem de considerar que és l’Eucaristia la que ens fa ser Església, la que converteixi un grup de persones de diferent classe i condició social en el cos de Crist. Sant Pau a la seva carta als Corintis diu que els cristians, essent molts, tots formem un sol cos perquè participem d’un mateix pa (1 Cor 10, 17). Podríem dir que el cos eucarístic de Crist és el que fa que nosaltres siguem “Corpus Christi”, el cos de Crist. La comunió amb el cos i la sang del Senyor estableix una comunió íntima de cadascun de nosaltres amb el Déu Trinitari. I, per això mateix, edifica la comunió entre nosaltres. Com es va recordar durant el Sínode, “a l’Eucaristia celebrem un misteri de gràcia del qual no en som els artífexs. En cridar-nos a participar del seu Cos i de la seva Sang, el Senyor ens fa un sol cos entre nosaltres i amb Ell” (Síntesi 3, e).
L´Eucaristia construeix constantment l´Església. El Concili va dir amb raó que “una comunitat cristiana no pot formar-se si no té per arrel i eix la celebració de la santíssima Eucaristia” (PO 6). Si volem renovar les nostres parròquies, les haurem d’arrelar en l’Eucaristia, que ens reuneix al voltant de la Taula que el mateix Senyor prepara per a tots. La realitat més profunda d’una parròquia és ser comunitat eucarística. Per això, la celebració de diumenge és vital per a l’existència d’una comunitat. Els cristians són, com assenyala sant Ignasi d’Antioquia, els que viuen segons el diumenge (Ad Magnesios, 9).
La comunió amb el cos eucarístic ens convida, a més, a viure la comunió entre nosaltres. A l’Església hi ha diversitat de ministeris i funcions, que són complementaris. La comunió, que s’alimenta de l’Eucaristia, ens impulsa a què cadascú de nosaltres prengui part activa en la vida i en la missió de l’Església, encoratjant la corresponsabilitat de tots els batejats. Per això l’Eucaristia és veritablement la font de la sinodalitat.
