Data: 25 d’agost de 2024
En diversos textos conciliars i, particularment, a “Gaudium et Spes”, es descriu l’home com un ésser dialògic, oient de la Paraula, capaç d’acollir la Paraula i entrar en comunió amb Déu. L’home ha estat cridat a la comunió: “Déu va cridar i crida l’home perquè amb tota la seva naturalesa s’adhereixi a Ell en una perpètua comunió de vida divina incorruptible” (GS 18). Aquesta vocació a la comunió comença amb el mateix ésser humà: “Des del naixement, l’home és invitat al diàleg amb Déu” (GS 19). Tot i això, és l’home qui, des de la seva llibertat, ha de respondre a aquesta voluntat d’aliança: “Déu va voler deixar l’home lliure a les seves decisions, a fi que busqui espontàniament el seu Creador i, adherint-se a ell, arribi lliurement a la perfecció plena i feliç” (GS 17).
En altres textos conciliars es posa en relleu la correlació entre la revelació i els desitjos i les cerques de l’home. Resulta particularment significatiu el text de GS 41. S’hi presenta l’ésser humà com a caminant, com a ésser en recerca. L’home vol conèixer, almenys confusament, “el sentit de la vida, de la seva acció i de la seva mort”. Doncs bé, “només Déu (…) dona a aquestes qüestions una resposta ben acabada, i això per mitjà de la revelació acomplerta en el seu Fill fet home”. El misteri de Déu constitueix “el fi darrer de l’home”. Per això, quan l’Església dona a conèixer a l’home “la manifestació del misteri de Déu” que l’ha confiada, descobreix l’home “el sentit de la seva pròpia existència, és a saber, la veritat profunda sobre el mateix home”. A la llum de la revelació troba significat “la vocació sublim i la misèria profunda que els homes experimenten” (GS 13; cf. 22).
Sobretot, en Crist, l’home es comprèn a si mateix i al significat de la seva existència. “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix veritablement en el misteri del Verb encarnat (…) que manifesta plenament l’home al mateix home i li descobreix la seva vocació altíssima” (GS 22). El misteri de Crist és la revelació del misteri de Déu i de l’home al mateix home. En Crist, revelació i revelador del Pare, l’ésser humà pot comprendre els problemes del propi home, sobre l’origen i el destí (GS 12), el pecat (GS 13), la dignitat humana (GS 14-17; DH 9; 12), el significat de la mort i el més enllà (GS 18). D’aquesta manera “qualsevol qui segueix el Crist, l’home perfecte, esdevé també ell més home” (GS 41).
(De la conferència “La naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum” pronunciada a Solsona, 11-6-2024)
