Mans Unides va presentar el dia 15 de juny, la seva Memòria d’activitats corresponent a 2021. En un acte celebrat a l’Asociación de la Prensa de Madrid, s’han revelat quins van ser els principals reptes als quals va haver d’enfrontar-se l’organització, en un any marcat per la pandèmia que, segons Clara Pardo, que ha participat en l’esdeveniment com a Presidenta en funcions, va ser extremadament difícil. «Per a Mans Unides, l’any passat va ser, probablement, el més difícil de la nostra història», ha assegurat durant la seva intervenció.
Perquè, en 2021, la pandèmia va relegar a l’oblit altres crisis i emergències, ja de per si mateix ignorades, com la fam i la pobresa, que no van cessar d’augmentar impulsades per una creixent desigualtat que va aprofundir la bretxa entre rics i pobres. Per a la presidenta de Mans Unides, «potser el coronavirus no hagi causat estralls sanitaris entre els grups de població pels quals treballa Mans Unides, però serà molt difícil superar les conseqüències econòmiques i socials. Perquè el 2021 el món va continuar avançant, però, a cada pas, deixava enrere milions de persones; cada vegada més pobres, cada vegada més oblidades».
Amb la campanya «Contagia solidaritat per a acabar amb la fam», el 2021 Mans Unides es va esforçar a despullar el verb contagiar –omnipresent en totes les converses– del seu significat més negatiu. «Vam voler associar-ho a alguna cosa que, durant els mesos més foscos de la pandèmia, es va fer un lloc en les nostres vides d’una manera inimaginable: la solidaritat», ha explicat Pardo.
Gairebé 51 milions d’euros de recaptació
I aquesta solidaritat va ser la que va permetre que aquesta ONG de l’Església Catòlica recaptés el 2021 gairebé 51 milions d’euros (50,8 milions), la qual cosa va suposar un increment del 20,6% respecte el 2020. Uns ingressos que, en la seva gran majoria –el 86.3%–, van provenir del sector privat (socis i col·laboradors, empreses, parròquies, col·legis…). Per part seva, els ingressos provinents del sector públic es van mantenir en 6,8 milions d’euros, la mateixa xifra que el 2020.
El 2021, i malgrat les circumstàncies negatives, la recaptació de Mans Unides va aconseguir nivells previs a la crisi econòmica de 2012 «la qual cosa diu molt de la generositat i la solidaritat dels nostres socis i col·laboradors», ha assegurat Pardo. Una generositat que s’estén, fins i tot, a les generacions futures. «Amb això vull referir-me a l’impressionant augment dels ingressos rebuts per herències i llegats, que van augmentar un 140,5% respecte el 2020».
Per part seva, en 2021, les despeses de Mans Unides van arribar els 42,4 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 12% respecte el 2020. «D’aquesta quantitat, el 88.6% es va aplicar als fins de Mans Unides: la sensibilització i l’educació per al desenvolupament, destinatària del 5,1% de les despeses i el finançament de projectes de desenvolupament, a la qual dediquen el 83,5% d’aquestes despeses».
Més de 34 milions d’euros per a 474 projectes de desenvolupament
Mans Unides ha agraït a «tots aquells que, amb el seu treball, amb les seves aportacions, amb la seva veu… van contribuir al fet que Mans Unides pogués canviar, d’una o altra manera, la vida de més d’1,5 milions de persones».
Per la seva part, Mabel Ibáñez, coordinadora de projectes de Mans Unides a Àfrica, i representant de l’Àrea de Projectes de l’organització en la roda de premsa, ha explicat com des de Mans Unides s’ha assistit «amb preocupació» al greu deteriorament en les condicions de vida de les persones i comunitats a les quals acompanya i a grans reculades en els índexs de desenvolupament global, «la qual cosa posa en escac molts dels avanços aconseguits fins ara en aquest sentit: educació, sanitat, dona, protecció de les minories, medi ambient». «Això va portar al fet que, el 2021, el nostre treball en projectes es bolqués amb més força, encara, a fer front a les conseqüències que la pobresa i les injustícies, agreujades per la pandèmia de la Covid-19, van tenir entre els col·lectius de població més vulnerables».
En total, el 2021 Mans Unides va aprovar 474 projectes, amb una inversió de més de 34 milions d’euros transferits des d’Espanya a comunitats empobrides del Sud global per oferir oportunitats de vida i promoure drets inalienables, que encara estan lluny de ser aconseguits».
Educació per al desenvolupament, imprescindible perquè el món canviï
Aquests projectes i iniciatives de desenvolupament no haguessin estat possibles sense la tasca de sensibilització i d’educació per al desenvolupament que duen a terme. Una tasca que, en paraules de María José Hernando, del departament d’Estudis i Documentació, té com a objectiu «animar la ciutadania a comprometre’s, a viure de manera que atenguem tant el crit dels pobres com el crit de la terra, tots dos ferits pels nostres comportaments insolidaris, egoistes i insostenibles».
El 2021, en temps de dificultats per dur a terme accions d’educació per al desenvolupament, com les que habitualment realitzen les Delegacions de l’organització, «a Mans Unides vam haver d’impulsar la creativitat a les aules, a les parròquies, al carrer o al treball en xarxa amb altres organitzacions». Donades les dificultats, la presència als carrers de Mans Unides va ser bastant complicada. «Les nostres delegades se les van enginyar per dur a terme nombroses activitats destinades a despertar consciències i sacsejar indiferències». Hernando va acabar la seva intervenció assegurant que l’educació per al desenvolupament –un dels dos àmbits de treball de Mans Unides– «és imprescindible si volem que el món canviï, es construeixi d’una manera més humana i justa, escoltant i posant en el centre tant el crit dels pobres com el crit del planeta».
Font: Flama.info
