Data: 16 d’agost de 2020
La festa de l’Assumpció de Maria, enmig del mes d’agost, omple de joia el cor dels cristians. De fet, aquesta festa mariana és anomenada la «pasqua» de Maria, perquè hi celebrem la victòria sobre la mort de la qui és la Mare del Vencedor del pecat i de la mort, nostre Senyor Jesucrist. El nostre cor de cristians s’inunda de joia en veure que Maria és assumpta al cel en cos i ànima. En moltes poblacions del nostre país se celebra aquest dia la festa major. Enguany, però, a causa de les mesures sanitàries, imprescindibles per al bé de tots, no es podrà celebrar. Malgrat això, els cristians no podem deixar d’esguardar Maria; i, tot contemplant-la, brilla per a nosaltres el consol i l’esperança. Dues realitats molt necessàries en aquests temps.
Tots hem de menester el consol, i molt especialment els qui han experimentat la mort de persones estimades durant el temps d’alarma sanitària, deguda a la pandèmia del Covid-19. Al dolor de la mort d’una persona del nostre entorn, s’hi ha sumat la impotència de poder fer res; i, encara, la de no poder estar al seu costat, ni en la malaltia, ni en la mateixa mort. Un dolor incrementat per la impossibilitat de passar el dol amb les persones properes i celebrar les exèquies cristianes. És a dir, aquest temps de pandèmia no solament ens ha robat vides, sinó també l’expressió del dol. L’Església fa seu aquest dolor amb la pregària pels difunts i portant el consol als familiars, de la manera que sigui possible en aquests moments.
Maria és consol dels afligits. Ella és mare de consolació, perquè sempre és present al costat del qui està en el dolor. El mateix que va fer al Calvari, romanent ferma al peu de la creu, a prop del seu Fill, també ho fa amb tota persona que està en el sofriment. Ella és mestra per a nosaltres a aportar consol al qui està en l’aflicció. La seva sola presència al peu de la creu, sense cap paraula, sola ment compartint el dolor de Jesús, com ningú més ho podria fer, és model i font de consolació per a tothom.
Maria, assumpta al cel, com ensenya el Concili Vaticà II, «és figura i començament de l’Església que arribarà a la perfecció en el segle futur, també en aquest món brilla com a senyal d’esperança segura i de consol per al Poble de Déu pelegrí, fins que arribi el dia del Senyor» (LG, 68). En Maria veiem realitzada la nostra esperança: l’amor de Déu portarà a plenitud la humanitat sencera. L’horitzó de la vida és obert per a tots.
