Data: 5 de maig de 2024
Estimats germans,
Comença el mes de maig, que la pietat popular dedica a fer memòria de la Mare de Déu. En aquest mes us convido a contemplar Maria com a dona que viu sempre a l’escolta, disposta a escoltar la crida de Déu, a acollir tothom i a estar pendent dels més vulnerables. El Sínode sobre la sinodalitat ens convida precisament a adoptar aquesta perspectiva.
El que més destaca de Maria és la seva acollida incondicional del pla de Déu. Després d’haver escoltat les paraules de l’àngel, Maria pregunta “Com podrà ser això?” (Lc 1,34). I, comenta l’informe de Síntesi del Sínode: “La resposta només és una: romandre a l’ombra de l’Esperit i deixar-se embolcallar pel seu poder”. D’aquesta manera, Maria es converteix en model de l’Església i de cada cristià: la resposta és confiar en Déu, deixar que la nostra vida sigui moguda per l’Esperit i estar atent a allò que Déu ens demani per estar a disposició de Déu. “Maria –es va dir al Sínode- ens recorda la crida universal a escoltar amb atenció Déu i a romandre oberts a l’Esperit Sant” (Informe de Síntesi, 9, e).
Aquesta apertura a Déu la porta a escoltar i acollir totes les persones. És clar que no es pot escoltar Déu si no s’escolta els germans. Aquesta virtut, segurament, Maria la va aprendre del seu fill Jesús, que mai no va tancar les portes a ningú. A l’Evangeli la veiem amb Josep, al costat del seu fill i els apòstols, preocupada per la seva cosina Isabel o pels nuvis de Canà. L’Església mira Maria per aprendre també a acollir tothom, a escoltar i manifestar el nostre amor a totes les persones.
De Maria aprenem, finalment, a caminar amb els més pobres i indefensos. L’Església és poble que pelegrina a través d’aquest món, però no ho fa com una elit de persones selectes, sinó com a poble que sent al seu costat tothom i, especialment, els més pobres. També en aquest tema Maria és model per a tota l’Església, perquè ella és “mare dels pobres”, “mare dels desemparats”, “mare del remei”. A més, ella mateixa va ser una dona pobra i senzilla, que “ha infantat en condicions de precarietat, ha fet l’experiència de ser refugiada i ha viscut el turment de la brutal mort del seu Fill” (Informe de Síntesi, 9, e). El nostre poble sap molt bé que ella atén tothom, però està especialment pendent dels que, per qualsevol raó, necessiten sentir la seva mà de mare.
