Data: 9 de febrer de 2025
Aquest cap de setmana té lloc a Madrid el Congrés de Vocacions en el qual participa també una delegació de joves de l’Església de Girona. Sovint pensem que la vocació es limita a la vida presbiteral o a la vida consagrada, però podríem dir que hi ha una única vocació, la de ser cristià, la de seguir a Jesús, que s’expressa de maneres múltiples, amb diferents serveis. La vocació és única, els serveis als quals som cridats són múltiples. Fer alguna cosa de manera vocacional significa en llenguatge col·loquial fer-ho de gust, de grat. De fet, qualsevol tasca, quan ens pesa de fer-la, se’ns fa feixuga i mirem o bé d’acabar-la el més aviat possible o bé de deixar-la inconclusa. En qualsevol cas, no la fem correctament. Per contra, allò que ens agrada de fer, allò amb el que gaudim, te moltes possibilitats que ens esforcem per fer-ho bé.
El Senyor crida, això és indubtable. Cal tenir, però, l’orella atenta per escoltar el que ens crida i tenir el coratge necessari per seguir aquesta crida. Hi ha qui és cridat a una vida consagrada o sacerdotal, però també hi ha qui és cridat a la vida matrimonial, a exercir una determinada professió, a realitzar una determinada tasca dins d’una comunitat o dins de la mateixa Església. Sentir-se cridat i acceptar la proposta o el repte que ens pot plantejar Crist sovint no és fàcil. A la nostra societat manquen les vocacions al servei eclesial, això és ben cert i tots en tenim constància, però no és menys cert que també manquen a la vida matrimonial, per exemple.
Cal que fem un esforç per respondre a les diverses crides, per estar atents al que ens pugui dir el Senyor, i sobretot per viure-ho amb il·lusió i esperança. Aquesta és la millor manera de generar una dinàmica que ajudi a d’altres a estar atents a la veu de Crist i a plantejar-se seriosament de seguir-lo fins allí on ens crida.
El lema del Congrés de Vocacions serà «Per a qui soc?» És una referència a la reflexió del papa Francesc en l’Exhortació Apostòlica postsinodal Christus vivit escrita arrel del Sínode sobre els joves i el discerniment vocacional l’any 2018. El Papa ens hi diu que «Moltes vegades, en la vida, perdem temps preguntant-nos: “Però, qui soc jo?”. I tu pots preguntar-te qui ets i passar tota una vida buscant qui ets. Però, i si et preguntes: “Per a qui soc jo?”. Ets per a Déu, sens dubte. Però Ell vol que siguis també per als altres, i ha posat en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i carismes que no són per a tu, sinó per a uns altres.» (Christus vivit, 289).
Som per a Déu i per als altres, i ho som perquè estimem a Déu i als altres. No hi pot haver millor vocació, no tinguem por de seguir-la.
