Data: 14 de maig de 2023
Benvolguts diocesans,
El llenguatge de la fe no només es transmet amb paraules sinó també amb el silenci. Les nostres catequesis, predicacions i litúrgies estan sovint molt carregades de paraules i deixen poc espai per al silenci. Oblidem que el silenci forma part de la comunicació i que és impossible que la Paraula de Déu ressoni al cor dels homes si no és acollida en el silenci. El silenci precedeix la paraula i la perllonga.
El silenci és necessari, en primer lloc, per escoltar la Paraula. El papa Benet va recordar en la seva exhortació sobre la Paraula de Déu que “la paraula només pot ser pronunciada i escoltada en el silenci, exterior i interior” (VD 66). El silenci no consisteix només a callar, sinó que, sobretot, és una actitud de respecte davant del que ens transcendeix, davant del que està més enllà de les paraules i conceptes. Per això és tan important educar en el valor del silenci i saber trobar, enmig de l’enrenou de les ciutats modernes, moments de serenitat i pau, que permetin escoltar amb atenció. Potser moltes persones no entenen el llenguatge de la fe perquè tenen por del silenci.
Però el silenci no només precedeix la Paraula sinó també la segueix. Quan la paraula desitja romandre, ser interioritzada i penetrar a la vida, necessita el silenci. Déu parla en el silenci. En l’exhortació “Verbum Domini” s’explica bellament com el qui és la Paraula es va fer “silenci mortal” al misteri de la creu (VD 12). Però no és un silenci buit, sinó que aquest silenci de Déu “allarga les paraules precedents” (VD 21).
Concloc amb una profunda reflexió de Pablo d’Ors, a la seva novel·la sobre Carles de Foucauld, “L’oblit d’un mateix”. Allí escriu: “Qui digui que silenci i llenguatge són termes oposats no sap, certament, què és el llenguatge i encara menys què és el silenci. L’eficàcia d’una paraula depèn del silenci del que prové i al que aboca. Una paraula que no culmini en silenci ni tan sols pot ser presa com a tal. Més que trencar el silenci, les paraules autèntiques obren vers ell” (p. 349).
Per transmetre la fe hem de recuperar la cultura del silenci, que afavoreix espais sense el soroll i el frenesí de la ciutat, i afavoreix moments d’adoració callada, en què la paraula pugui ser pronunciada i assimilada.
