Data: 26 d’abril de 2020
La joia pasqual que brolla de Crist ressuscitat emplena el cor dels qui creiem en Jesús. Encara que ens pertoca de viure en temps de confinament, és Pasqua. Però, al mateix temps, sentim que la nostra alegria no és pas plena. Tots, uns i altres, pastors i fidels, enyorem les trobades comunitàries, tant les celebracions, com els grups o les trobades informals per a saludar-nos i compartir. La nostra alegria pasqual, no és pas, en principi, per a viure-la sols, sinó per a viure-la amb els altres. La dimensió comunitària és essencial a la nostra fe cristiana. Per això mateix, aquella expressió de Jesús als seus deixebles: I la vostra joia serà plena (Jn 16,24), la podem aplicar a la nostra situació en aquest estat d’alarma per la pandèmia que ens assota. Les nostres actituds i els nostres fets ens han d’encaminar vers la joia plena de poder tornar a celebrar amb els nostres germans, en les nostres parròquies i comunitats, l’alegria de la fe cristiana.
La dimensió comunitària de la nostra fe s’ha de fer palesa en la nostra pregària personal i familiar. En el nostre cor orant hem de tenir present els qui més sofreixen en aquestes circumstàncies tan difícils. També hem de tenir present en la nostra oració les persones de les nostres comunitats parroquials, assenyaladament els malalts i els pobres.
Penso que hem de posar en les nostres intencions els infants i els joves que en aquests dies haurien de celebrar el baptisme o la confirmació o la primera comunió. I no vull deixar de dir-ho: pregueu pels vostres sacerdots i diaques. Per a nosaltres la relació amb les comunitats, amb tots vosaltres, és una necessitat del cor. No hem rebut el sacerdoci per al nostre profit, sinó per al vostre servei. Pregueu perquè aquest temps tan estrany sigui un temps de Déu per a nosaltres, pastors de Crist al vostre servei, que ens aboqui a més santedat i lliurament missioner.
Un altre aspecte comunitari de la nostra fe és tota la realitat de formació. Necessitem el servei apostòlic per a caminar en la fe. De cap manera es pot viure en la fe autèntica essent autodidactes. La comunitat cristiana és una necessitat per al deixeble de Crist. En aquests dies aprofiteu tots el que rebeu dels vostres pastors en el si de l’Església. Llegiu l’Escriptura, tot demanant la força de l’Esperit Sant. Aprofiteu per llegir llibres que us ajudin a conèixer i a viure la vostra fe cristiana. Sigueu, pares, avis, germans, apòstols dels més petits i més joves de les vostres cases. Ajudem-nos els uns als altres a avançar en la fe cristiana. Conreu el desig de formar-vos en els grups de les parròquies. Els grups sinodals són una oportunitat d’or que ens ofereix el Senyor per a redescobrir el que som nosaltres, Església de Crist.
Les parròquies en les seves diverses activitats han quedat tancades. Mes aquestes parròquies continuen vives en el servei, i en l’espera del servei ple. No oblideu les vostres parròquies! Hem de continuar amb el seu sosteniment. Hi ha projectes vius i necessitats urgents de les parròquies que són ben vives, encara que la seva activitat hagi estat substancialment disminuïda. I, juntament amb aquesta necessitat de les parròquies, i de manera prioritària, hem de viure l’aspecte comunitari de la nostra fe amb la nostra mirada i el nostre ajut posat en aquells que pateixen més intensament els efectes socials i econòmics d’aquesta crisi sanitària. L’Església, amb la nostres Càrites parroquials, arxiprestals i diocesana, ha de ser la mà que ajudi a aixecar-se a molts. Les dades són cada vegada més colpidores: hi ha moltes famílies, en augment significatiu, que estan trucant per primera vegada a les portes de Càritas. No oblidem els més necessitats!
L’alegria de la Pasqua ens portarà a la Pentecosta. Tots, en les nostres llars, hem de ser com els deixebles de Jesús que, en la pregària en comunitat, esperaven la promesa de Crist, el do de l’Esperit Sant. Que no ens manqui en aquest temps ni la pregària intensa, ni l’esperit de comunitat, en el desig de trobar-nos junts en l’assemblea cristiana, perquè la nostra joia sigui plena.
