Data: 4 de juny de 2023
Estimats germans,
Dèiem el diumenge passat que hem de deixar que l’Evangeli corregeixi les nostres falses imatges de Déu. També les objeccions i dificultats dels nostres contemporanis ens poden ajudar a purificar la nostra imatge de Déu. L’ambient en què vivim no és favorable a professar la fe en Déu i, per això, qüestiona constantment el creient. A més, també en el cor de l’home de fe poden sorgir dubtes sobre qui i com és Déu.
Tot això es pot llegir com una invitació a purificar l’experiència de fe. Com a creients, hem de tenir molt present que Déu no és un objecte més, sinó un misteri insondable i, per això, hem d’analitzar amb sentit crític les representacions interessades o utilitaristes de Déu. La nostra idea de Déu i la nostra manera de parlar d’Ell necessita ser constantment revisada i purificada, per evitar projectar en Ell els nostres desitjos i concebre’l a la nostra imatge. Déu està sempre més enllà del que podem dir d’Ell; transcendeix els nostres pensaments i desitjos. Els clàssics deien “Deus sempermaior”: Déu sempre serà superior. Sigui el que sigui el que pensem o descobrim, Déu ho supera sempre. La realitat de Déu és sempre més gran que les nostres experiències. Per això, l’autèntica experiència de Déu sempre va acompanyada de la nit i de la paradoxa, que fa saltar els esquemes previs, i del silenci, perquè Déu també parla en el silenci.
El Concili va entendre també que la generalització de la increença exigia al creient tenir “una fe viva i plena, educada precisament per conèixer amb claredat les dificultats i superar-les” (GS 21). El món en què vivim ens obliga a cuidar molt la formació en la nostra fe, per ser capaços de donar raó del que creiem a aquell que ens la demani (cf. 1 Pe 3, 16). Necessitem també conèixer molt bé la persona i l’ambient als que ens volem adreçar.
Finalment, una societat secularitzada com la nostra posa constantment en qüestió la realitat de l’Església, denunciant-ne les contradiccions. Reflexionant sobre l’ateisme, el Concili va dir que “a l’Església li toca fer presents i com a visibles Déu Pare i el seu Fill encarnat amb la contínua renovació i purificació pròpies sota la guia de l’Esperit Sant” (GS 21). Personalment i com a Església necessitem sotmetre’ns a una incessant renovació i purificació per poder dir amb autenticitat i sentit una paraula sobre Déu al nostre món.
