Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de ser cristians també quan conduïm, de fer que el sol surti per a tothom, de desitjar participar en l’Eucaristia, de la mirada ecològica cristiana, de l’art d’escoltar, de reinventar-nos i de les virtuts cardinals.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “és habitual que durant els mesos d’estiu tinguem a la carretera una mobilitat més gran”, que “malgrat la davallada d’aquesta primavera passada a causa de la pandèmia, hem tornat a una certa normalitat” i que enguany “hi ha famílies de casa nostra que han decidit fer vacances no desplaçant-se amb avió, tren o autobús, sinó amb el seu cotxe”. Diu que “la nostra manera d’actuar a la carretera té una clara relació amb la nostra actitud davant la vida”. Recorda que “les dades oficials assenyalen que l’excés de velocitat, una conducció temerària o superant els límits de l’establert, les distraccions a causa del mòbil o del GPS són les causes més habituals en els accidents que es produeixen a les carreteres de les nostres contrades”. Afirma que “el conductor ha de tenir un comportament responsable i un autocontrol quan condueix” i que “la capacitat de conviure i d’entrar en relació amb els altres pressuposa que el conductor té algunes qualitats concretes i específiques, entre d’altres el domini de si mateix, la prudència, la cortesia, un adequat esperit de servei i el coneixement de les lleis de circulació a la carretera”. Manifesta que “per a un cristià, el recte domini de si mateix, del seu volant i del seu vehicle són importants”, que “la carretera ha de ser una plataforma especial per exercir virtuts fonamentades en la prudència i en la caritat” i que “el cristià ha de deixar-se endur sempre, no pels instints, sinó per l’Esperit”. Finalment, demana que “a tot arreu, i també a la carretera, siguem apòstols de Crist” i que “siguem a tot arreu sal de la terra i llum del món”.
El cardenal Joan Josep Omella, recorda que “hem deixat enrere una primavera atípica que hem passat paralitzats”, una primavera que “ha estat un esclat d’emocions, d’angoixa, de tristesa, però també d’esperança”. Diu que “estàvem desconsolats, atemorits, però, a poc a poc, hem tornat a somriure, a il·lusionar-nos” i que “la foscor s’ha anat esvaint i el sol lluu intensament i escalfa les nostres vides”, però que “el sol encara no ha sortit per a tothom”: “molts ciutadans es troben atrapats enmig d’una crua tempesta que els obliga a estar reclosos en un submón dins del nostre”. Reconeix que “tots hem comprès ràpidament l’emergència sanitària provocada per un virus indesitjable que ens podia matar; tots en podíem ser víctimes” i diu que “davant una pobresa que també mata, no podem restar cecs sense reaccionar”, que “falten molts recursos, falta feina i falten aliments a moltes famílies”. Reconeix que “hi ha moltes persones que fan mans i mànigues per fer arribar aliments a totes les que no tenen recursos”, que “des de l’Església coneixem molt bé aquesta realitat”, ja que “és el nostre pa de cada dia” i “acollir i acompanyar els vulnerables és la nostra missió, és el que Jesucrist ens demana que fem”. Manifesta que “cal que valorem realment el que significa poder tenir un plat a taula i tenir una casa, ja que per a moltes famílies esdevé una veritable odissea” i demana que hi reflexionem i “pensem quines accions podem fer tots plegats per tallar al més aviat possible aquesta emergència social”. Finalment, ens demana que “recuperem la complicitat i la solidaritat que hem viscut aquesta primavera i fem que aquest estiu el missatge de Jesucrist sigui més present que mai en tots nosaltres” i que “fem que el sol de l’esperança i de l’alegria surti per a tothom”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “els mitjans de comunicació, televisió, ràdio i les retransmissions per streaming, realment són molt útils en dies de confinament, i en altres moments que ens acosten a dintre de casa nostra emotives celebracions”, amb les quals els cristians “podem estar units d’una altra manera, seguir l’actualitat, escoltar la veu i el magisteri del Sant Pare i dels Bisbes, dels nostres sacerdots i les pròpies parròquies, amb el coratge que ens transmeten”. Diu també que “sempre podem combregar espiritualment, encara que haguéssim de restar tancats a casa i impossibilitats de participar presencialment de la Santa Missa”, així com que “igualment hem de demanar el perdó amb un acte de contrició, quan els ministres no els tenim a l’abast, sempre en espera de poder confessar els pecats amb un sacerdot”. Recorda que “en l’inici del desconfinament, els Bisbes de Catalunya, en un comunicat del 15 de juliol, hem animat els fidels catòlics a retornar, de manera presencial, a la celebració de l’Eucaristia dominical, que és la Pasqua setmanal dels creients i l’aliment de vida eterna que sosté la nostra vida cristiana”. Finalment, diu que “hem de tenir present que reunir-se per a l’Eucaristia i sobretot el diumenge, el Dia del Senyor, abans que un precepte, ha de ser viscut com una exigència inscrita profundament en l’existència cristiana”, que “és d’importància capital que cada fidel estigui convençut que no pot viure la seva fe, amb la participació plena en la vida de la comunitat cristiana, sense prendre part regularment en l’assemblea eucarística dominical” i que “hem de desitjar participar de l’Eucaristia dominical i posar-hi els mitjans necessaris”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que és bo que “la naturalesa entri en les nostres vides personals «per la porta gran», almenys en temps especials, com les vacances” i que “és bo en molts sentits per a la salut social i pròpia”. Diu també que “considerem que sobretot aquesta obertura de la finestra a la naturalesa és necessària, des del punt de vista de la nostra fe en Déu creador i redemptor del món” i “més concretament a partir dels missatges que escoltem en la Carta Encíclica Laudato Si’ del papa Francesc”. Recorda que “enguany es compleix el cinquè aniversari de la seva publicació i som convidats a fixar-nos especialment en la seva crida a viure amb esperit evangèlic l’ecologia integral”. Comunica que “des de la nostra Diòcesi ens adherim a la invitació que ens arriba del Dicasteri vaticà per al Desenvolupament Integral per a sumar-nos al denominat «Temps de la Creació»”, “una iniciativa que consisteix en intensificar l’atenció i el compromís de l’Església en favor de la cura de l’anomenada casa comuna, el cosmos, el món natural que acull la nostra humanitat i davant el qual tenim una greu responsabilitat”. Pretén “convidar a la realització d’un esforç d’aprofundiment en la vivència d’una ecologia cristiana i integral, mitjançant l’observació, la lectura i la meditació en aquest temps propici de les vacances”. Finalment, diu que “missatges escollits de l’encíclica Laudato Si’, així com els textos de la Sagrada Escriptura corresponents a cada diumenge, ens ajudaran a descobrir i aprofundir a la llum del misteri que el Senyor continua oferint-nos per a la nostra salvació”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “en l’acompanyament personal, d’acord amb el que assenyala el papa Francesc, és molt important practicar l’art d’escoltar que és molt més que el fet de sentir, per a poder trobar després la paraula i el gest oportuns” i que “només aleshores és possible descobrir els camins per un creixement genuí, per tal de desvetllar l’ideal de viure l’ideal cristià”. Recorda que “escoltar no és el mateix que sentir”: “Sentir és un acte natural, inconscient, que es fa sense esforç”, en canvi, “escoltar és la capacitat de donar sentit i interpretar allò que entra per les oïdes”, “és quelcom que es fa intencionadament, de forma selectiva, parant atenció a allò que ens interessa”. Reconeix que “escoltar de veritat no és una tasca fàcil”, ja que “significa estar atent, posar tots els sentits davant la persona que ens parla, sense interrompre-la, sense jutjar-la”. Afirma que saber escoltar “és una prova de respecte i d’ estimació, és tot un art” i que “és un exercici que demana molta paciència i constància”. Diu que “en la vida, és molt d’agrair una paraula encertada o un detall d’afecte”, però que “encara s’agraeix més que se’ns escolti a fons i sense presses quan necessitem desfogar-nos o consultar qüestions importants”. Destaca que “el camí per a conèixer a fons les persones és saber escoltar en profunditat”, ja que “aleshores, més enllà de les dades externes, descobrim les raons profundes i els camins, perquè arribem a conèixer el cor de les persones”. Finalment, vol “subratllar una actitud molt important en aquell que acompanya, per a poder escoltar: la humilitat, la discreció, la superació del protagonisme, de tot narcicisme que pugui desviar el focus del procés”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la crisi del Covid-19 ens convida a reinventar-nos” i que “són moltes les iniciatives que, en aquest temps d’estiu, s’emprenen per ajudar-nos a fer el que ens agrada i, al mateix temps, complint les normes sanitàries”, una d’aquestes, “l’autocinema”, “la projecció d’una pel·lícula en gran pantalla, emetent el so en una freqüència de ràdio” que “si es fa en un espai ampli, permet que es pugui seguir la projecció des del propi vehicle”. Això li dona peu per a convidar-nos a “reinventar-nos en la nostra formació i també en el nostre apostolat i evangelització”. Vol insistir en “la celebració de l’eucaristia, sobretot la dominical”. Diu que “amb prudència, per la pandèmia que encara roman entre nosaltres, hem de retornar a la celebració, juntament amb les persones de les nostres parròquies, com a testimoni de pertinença i de fidelitat a Crist i a la seva Església”, que “les parròquies i temples cristians s’han reinventat amb les mesures higièniques: distància, neteja de mans…” i que “els nostres temples són espais segurs”. Comunica que “des de la Comissió del Sínode Diocesà s’han fet arribar a tots els membres dels grups i, per mitjà d’ells, a tots els qui ho demanin, uns materials per a ajudar-nos a aprofundir en els temes propis de la fase dels grups sinodals”, “a fi de continuar en l’ona de la freqüència del Sínode Diocesà per a reemprendre el camí pel setembre, si Déu vol”. Finalment, ens convida a “reinventar-nos per a evangelitzar en aquest temps”, a “trobar la manera de fer arribar, en el moment oportú, el missatge fonamental: «Jesucrist t’estima, ha donat la vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te»”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que, segons el catecisme de l’Església catòlica, la virtut és «una actitud interior, una disposició estable positiva, una passió posada al servei del bé». Recorda que “durant l’any, les lectures de la missa es refereixen sovint a les anomenades virtuts teologals –fe, esperança i caritat–“ i que “tradicionalment s’han definit també unes virtuts anomenades cardinals –això significa «importants»– i que no poden ser oblidades: la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança”. Sobre la prudència, diu que “és la capacitat de reconèixer i discernir allò que és essencial i bo d’allò que no ho és, i actuar conseqüentment”, que “és valorar en cada situació el que és un bé per a un mateix i per als altres, i actuar segons aquest criteri” i que “és no prendre decisions sense haver reflexionat i demanat consell, si s’escau”. Afirma que “el principi de la justícia és «a cadascú el que és seu»”, que “la justícia s’esforça per assegurar els drets i els deures de les persones, i que tothom aconsegueixi el que li pertoca” i que “ens cal ser justos en les relacions familiars, entre esposos, entre pares i fills, entre germans, amb altres familiars; també amb els veïns i amics”. Sobre la fortalesa, diu que “és l’actitud que ens manté ferms en les dificultats i en la recerca del bé” i que “aquesta virtut és molt necessària, no només en els moments de molt de dolor i angoixa, sinó també en els contratemps de la vida ordinària”. Finalment, sobre la temprança, afirma que “és la virtut de l’autocontrol, que es concreta en l’abstenció i la moderació” i que “significa que no ens hem d’abandonar al poder de les pròpies pulsions, ni cercar satisfer sempre tots els nostres desitjos, i abstenir-nos d’accions que ens deshumanitzen, com per exemple els pecats capitals”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
