Data: 16 de juny de 2024
Estimats diocesans,
L’Església està cridada contínuament a la renovació per ser més fidel a Crist. El Concili Vaticà II va convidar en diverses ocasions a la renovació. En la constitució “Lumen Gentium”, l’Església “exhorta els seus fills a la purificació i a la renovació perquè el senyal de Crist resplendeixi amb més claredat sobre la faç de l’Església” (LG 15). Per la seva banda, la Constitució Pastoral “Gaudium et Spes” reconeix amb franquesa i claredat la presència de deficiències a l’Església: “Bé que l’Església, per la virtut de l’Esperit Sant, s’ha mantingut sempre esposa fidel del seu Senyor i no ha deixat mai de ser un signe de salvació en el món, sap molt bé, tanmateix, que hi ha hagut al llarg dels segles, entre els seus membres, clergues i laics que foren infidels a l’Esperit de Déu. L’Església tampoc no ignora la distància entre el missatge que ella porta i la feblesa humana d’aquells a qui és confiat l’Evangeli” (GS 43). I conclou convidant a reconèixer els defectes de l’Església i combatre’ls amb valentia “perquè no perjudiquin la difusió de l’Evangeli”.
Hem de tenir present que l’Església viu sempre en la fragilitat i la feblesa humanes. La redempció que Jesucrist ha obrat es realitza sempre amb la col·laboració de l’ésser humà, cosa que implica una tensió constant entre el pecat i la gràcia, la debilitat i la força, la derrota i la glòria. Per això, la renovació de l’Església és sobretot obra de Crist, que actua en nosaltres per mitjà de l’Esperit, que ens santifica i regenera. Renovar-se implica tornar constantment a Crist, per poder ser un signe més clar seu per a la nostra societat. La missió de l’Església és conduir els homes, mitjançant la pregària i els sagraments, al contacte personal i transformador amb la gràcia de Crist. Alhora, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, és possible combatre amb tenacitat les debilitats de la pròpia Església, perquè no entelin el rostre de Crist que ella ha de reflectir.
La renovació de l’Església no consisteix en “inventar” una nova Església o en modelar-la segons els nostres criteris o segons les pautes que marca la societat en què vivim. La reforma autèntica consisteix en vincular més al Senyor la vida de les nostres comunitats, romanent en escolta contínua de la seva Paraula, en la celebració de la fracció del pa i en la vida nova de deixebles.
