Data: 29 de desembre de 2024
Benvolguts germans,
Aquest diumenge obrirem solemnement a la Catedral el Jubileu de l’esperança, que ha estat convocat pel nostre papa Francesc per celebrar el 2025è aniversari del naixement de Jesucrist. A les Diòcesis aquest Jubileu es clausurarà el 28 de desembre de 2025.
El Papa ha volgut que aquest Any Sant tingui com a tema central l’esperança, per ajudar els cristians a revifar aquesta virtut teologal i transmetre-la. Hi ha dos fets que ens animen a fer-ho. El primer és la constatació que moltes persones viuen en el temor i el desànim, sense trobar sentit a les coses, i miren el futur amb escepticisme i pessimisme. El segon fet és que els cristians tenim un gran missatge d’esperança, que brolla de la certesa que hem estat estimats immensament per Déu. La nostra fe en què Jesucrist ha mort i ressuscitat per nosaltres, fonamenta la seguretat que res -ni tan sols la mort- ens podrà apartar del seu amor (cf. Rom 8, 35) i que, fins i tot enmig de les dificultats, és possible percebre la llum que procedeix de Crist. Ell és la nostra esperança (cf. 1 Tim 1, 1).
El Jubileu ens convida també a prendre consciència que som “peregrins”, és a dir, persones que van en camí cap a la meta. Fem aquest camí junts, com a Església, que s’adreça a l’encontre amb el seu Senyor. Realitzar un pelegrinatge a un lloc sant ens recorda aquesta característica de la nostra vida: “no tenim aquí la ciutat que durarà per sempre” (He 13, 14), som caminants que es dirigeixen a la ciutat santa i que viuen en l’esperança d’arribar al seu destí.
Els cristians hem de compartir aquesta esperança amb tothom. D’una banda, podem pronunciar paraules d’esperança i transmetre als altres el consol que hem rebut de Déu (cf. 2 Cor 1, 4). Sobretot, hem de proclamar que, gràcies a Crist, s’ha enderrocat el mur de la mort i s’obre per a nosaltres l’esperança en la vida eterna.
Però, a més, hem de ser “signes tangibles d’esperança” per a totes les persones i especialment per als que viuen en condicions de penúria, posant-nos al seu servei, ajudant-los amb els nostres béns i contribuint a alleujar el seu patiment. Acabo amb un preciós text del Papa: “Sí, necessitem que «sobreabundi l’esperança» (cf. Rm 15,13) per a testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor; perquè la fe sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascú sigui capaç de donar ni que sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep” (Spes non confundit, 18).
