Data: 26 de gener de 2025
Estimats diocesans, els primers cristians tenien una clara consciència de la importància del diumenge per a la vida cristiana. És impressionant el testimoniatge dels màrtirs d’Abitínia, que l’any 304 van ser sorpresos mentre celebraven l’Eucaristia, desafiant les prohibicions imperials. A la pregunta de per què havien transgredit l’ordre de l’emperador, respongueren: “No podem viure sense celebrar el dia del Senyor”. Certament, el costum de reunir-se el primer dia de la setmana per celebrar la resurrecció de Jesús defineix l’existència del cristià. Per això sant Ignasi d’Antioquia deia que els cristians són aquells que “viuen segons el diumenge” (Als Magnesis, 9,1-2). El centre del diumenge és la celebració de l’Eucaristia, memòria viva de la resurrecció del Senyor. Cada vuit dies ens reunim per celebrar que Jesús, per la seva resurrecció, ha estat constituït Senyor. Per això anomenem aquest dia “el dia del Senyor”. Més tard, cap al segle IV, es va començar a viure el diumenge també com un dia de descans, en què ens alliberem de la feina per reparar forces i buscar repòs i pau interior.
Em pregunto per què molts cristians han perdut el sentit de diumenge com a dia del Senyor. Probablement s’han contagiat de l’ambient secularitzat que ens envolta i que ha convertit el diumenge pràcticament només en un temps per viatjar, fer esport o fer compres. A uns altres els resulta més còmode seguir la Missa per televisió, pensant que és el mateix que acudir al temple. Aquest fenomen s’estengué comprensiblement durant la pandèmia, però ara sembla haver-se incorporat com a mode habitual. Convé recordar que la participació a la Missa pels mitjans de comunicació es recomana només per a les persones malaltes i impedides. L’experiència ens diu que, quan un cristià abandona la participació a la Missa, també es va allunyant de la vida cristiana. Per això, hem de fer el propòsit ferm d’acudir a l’Eucaristia i, si al nostre poble ja no podem comptar amb la Missa dominical, val la pena acostar-se a alguna de les esglésies on hi ha un sacerdot que la celebra, encara que això suposi un esforç.
Alguns cristians pensen que el precepte de participar cada diumenge a la Missa és una pesada càrrega que els ha estat imposada. No entenen que, com ha escrit el papa Francesc, “el diumenge, abans de ser un precepte, és un regal que Déu fa al seu poble (per això, l’Església el protegeix amb un precepte)” (Carta Desiderio desideravi, 65) . Val la pena que els cristians recuperem el diumenge com a dia del Senyor i dia de la comunitat, dia d’alegria i descans, de pregària més intensa i d’una vivència més gran de la caritat i de l’enviament a la missió. Entre tots podríem pensar com fer-ho. Benet XVI, per exemple, recomanava organitzar al voltant de la celebració de l’Eucaristia trobades de la comunitat, pelegrinatges, obres de caritat i moments de pregària. És important que salvaguardem el diumenge com a signe d’identitat de la comunitat cristiana.
