Data: 26 de maig de 2024
Estimats diocesans,
En una de les preguntes del qüestionari que hem estat treballant en les parròquies es demanava si les nostres comunitats eren atractives. Molts heu contestant que sí, sobretot per a la gent que habitualment hi va. No són pocs els cristians que estimen la seva parròquia i se senten a gust participant no només a la Missa dominical, sinó també a altres activitats que s’hi organitzen. Tot i això, també hi ha hagut un bon nombre de grups que han respost que la seva parròquia no resulta atractiva. Se n’acusa l’envelliment de la població i la manca de joves, la manca de sentit comunitari i també l’ambient que s’hi respira (perquè “no es porta” ser cristià).
Crec que és important ser conscients de la situació en què es troben les nostres comunitats, però també que els laments o una consciència derrotista no duen enlloc. El papa Francesc a “Evangelii Gaudium” parlava del pessimisme estèril dels qui viuen queixant-se sempre de com està de malament el món i, especialment, l’Església (nn. 84-86). Adonem-nos-en: els cristians tenim un tresor immens a les nostres pobres mans. Estem convençuts que la fe en Jesús és la resposta als anhels i desitjos més profunds de l’ésser humà. A més, és una font inesgotable de renovació i de vida.
Penso que les nostres comunitats seran atractives quan siguem capaços de viure seguint l’estil de Jesús. Si la vida de les nostres parròquies i comunitats reflecteix el rostre de Crist i en elles s’hi viu la vida nova dels deixebles, aleshores podran atraure altres persones. Per això, la conversió a Crist és l’exigència primera i més urgent que hem d’afrontar. L’Església i cadascuna de les nostres comunitats s’han de posar constantment sota la llum de la Paraula de Déu per comprovar si són fidels als valors de l’Evangeli.
En definitiva, allò que fa atractiva una comunitat cristiana no és res més que la seva capacitat de viure en coherència amb l’Evangeli de Jesús. Com deien els apòstols: nosaltres no tenim or ni plata; només tenim el nom de Jesucrist, el nostre Salvador (cf. Fets 3, 6). Les nostres comunitats han de brillar per la seva obertura i capacitat d’acollida, per l’alegria amb què viuen la seva fe, pel compromís de servir a tothom i per la seva disposició a estimar, com el Mestre va fer i ens va ensenyar. Per això, el papa Francesc demana “comunitats obertes, vives en la fe, desitjoses d’irradiar Jesucrist, alegres, lliures, fraternes i compromeses” (Christus vivit, 220). Tenim en nosaltres l’Esperit de Jesús, que ens ajuda a fer nostres aquestes actituds i que garanteix que, malgrat la nostra fragilitat i debilitats, les nostres comunitats cristianes puguin continuar sent atractives i engrescadores.
