Data: 2 de març de 2025
Som a les portes de la Quaresma, el temps de preparació per a la celebració de la Pasqua, que és el centre de l’any litúrgic, quan celebrem la passió, mort i resurrecció de Crist, l’objecte de la nostra fe. Aquest temps es planteja sempre com un temps de conversió, rememora els quaranta dies durant els quals Jesús estigué en el desert, patint les temptacions del maligne; uns quaranta dies que ens recorden els quaranta anys durant els quals el poble d’Israel pelegrinà cap a aquella terra que Déu els havia promès en ser alliberats de l’esclavatge.
Per això aquest temps es planteja com un camí cap a la nostra pròpia conversió, un camí cap a la participació de la victòria de Crist sobre la mort que ha de ser per a nosaltres un camí cap a vèncer les nostres pròpies morts de cada dia, aquelles en les quals deixem ensulsir una mica la nostra vida de creients per sucumbir a tot allò que se’ns presenta com a falaguer, i que de fet no ho és. Creure en Crist és fer una inversió a llarg termini; caure en la temptació de valorar per damunt de tot els petits plaers que ens donen satisfacció és cercar un alt rendiment a curt termini que no sempre, per no dir gairebé mai, no resulta una bona inversió.
Invertim en la nostra conversió quan ens apartem de tot allò que ens allunya de Déu i dels seus manaments. En tenim un bon barem quan analitzem la manera que tenim de veure i de jutjar els nostres germans. Déu ens convida a veure en l’altre, a veure en el proïsme, la seva imatge; però nosaltres gairebé sempre el que hi volem veure és la imatge que ens hem fet de l’altre, que no sempre és positiva, ni justa. Encasellem, neguem el dret a rectificar i condemnem amb una certa lleugeresa. No és a això, que ens convida Crist, ans al contrari. Ell ens mostra amb l’exemple com estimar, Ell ho feu fins a l’extrem i nosaltres no podem arribar a aquest nivell d’amor, però això no vol pas dir que no ens calgui intentar-ho.
La Quaresma és sempre una nova oportunitat per estimar. Quan el Dimecres de Cendra se’ns recorda o bé que som pols i a la pols tornarem, o bé que ens cal convertir i creure en l’Evangeli, no es tracta d’atemorir-nos amb la certesa de la finitud d’aquesta vida, es tracta que la visquem com un camí cap a Crist, gaudint de cada etapa de la vida; i tan sols la podrem gaudir vertaderament si estimem a Déu i als nostres germans i germanes.
La Quaresma i la Pasqua formen un sol temps, visquem-lo en aquest any jubilar de manera més intensa, com un vertader camí cap a l’esperança, aquella esperança que no enganya i que només pot venir de Crist.
