Data: 29 de desembre de 2024

L’Església d’Urgell va celebrar la Missa d’obertura de l’Any Jubilar, el diumenge 29 de desembre, festa litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep, a la Catedral-Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell. El Papa Francesc ha convocat el Jubileu per proper any 2025 sota el lema «Pelegrins d’Esperança», esdeveniment que començà oficialment a Roma, el dia 24 de desembre, amb l’obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere i que el diumenge 29 es va obrir oficialment a la Diòcesi.

L’obertura s’inicià amb una “statio” preparatòria a l’església de La Missió on, amb la presència del Sr. Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, del Sr. Bisbe Coadjutor, Mons. Josep-Lluís Serrano, i d’una gran quantitat de preveres, diaques, seminaristes, religiosos i poble fidel, entre ells el Consell Pastoral diocesà que s’havia reunit prèviament, que van omplir el temple de “La Missió”, el Sr. Arquebisbe va proclamar solemnement: “En comunió amb l’Església universal, mentre celebren l’amor del Pare manifestat en la carn de la Paraula feta home i en el signe de la creu, àncora de salvació, obrim solemnement l’Any Jubilar per a la nostra Església diocesana d’Urgell”. A continuació el diaca proclamà l’Evangeli de Sant Joan 14, 1-7 on Jesús diu als deixebles: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. Tot seguit es llegí uns fragments de la Butlla del Jubileu “Spes non confundit” (l’esperança no defrauda) recordant el text de Rm. 5,5. Seguidament començà la peregrinació des de l’església de La Missió fins a la Catedral on tindria lloc l’Eucaristia. Tot el poble de Déu, començant pel Sr. Arquebisbe i el Sr. Bisbe Coadjutor, seguia al diaca que portava la creu per indicar que l’infant que neix a Betlem és el mateix que mort i ressuscita per a la nostra salvació mentre es cantava l’himne del jubileu pels carrers de la ciutat en un gest bonic d’invitació a seguir a Crist.

En arribar al llindar de l’entrada principal del temple Catedralici de Santa Maria, Mons. Vives prengué a l’alça la creu portada en processó i convidà als fidels a venerar-la: Salve, creu de Crist, única esperança. La processó continuà dins del temple dirigint-se a la font baptismal on l’Arquebisbe beneí l’aigua que seria aspergida i convidà els fidels a la pregària per, posteriorment, aspergir-los i recordar el Baptisme que ens fa a tots “sacerdot, profeta i rei” i que ens infon l’Esperit Sant. Una Catedral que s’omplí de fidels vinguts de tot el territori del Bisbat amb la presència ben significativa de les Religioses de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell que aquell diumenge tenen costum de renovar els seus vots religiosos.

Tot seguit continuà l’Eucaristia com de costum, i fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i pel Sr. Bisbe Coadjutor d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, i concelebrada pels Vicaris Generals i per una bona representació dels Arxiprestos de la Diòcesi que feren un esforç per poder-hi assistir.

A la seva homilia en català i castellà Mons. Vives destacà com iniciar l’Any Jubilar dedicat a l’esperança és un do preciós que Déu ha plantat en la seva Església i al món i com és una ocasió de renovació espiritual profunda per abraçar la llum de Crist. L’esperança no és un sentiment passatger ni una il·lusió humana, és una virtut teologal arrelada en la fe en Déu. Com ens recorda Sant Pau a la seva carta als Romans: “l’esperança no defrauda, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant”. L’any jubilar és un temps de gràcia on són essecials el perdó, la reconciliació i la renovació espiritual, i és un temps per a obrir el cor als altres, especialment a aquells que viuen en la foscor de la desesperança: els pobres, els malalts, els qui pateixen soledat o pèrdua. L’esperança cristiana és transformadora i no és passiva: no és esperar que Déu resoldrà els problemes mentre ens quedem quiets. Com afirma el Papa Francesc: l’esperança no ens fa mai immobilistes, sinó que ens empeny a fer camí. I com afirmava Pere Casaldàliga: l’esperança només és autèntica per als qui caminen. L’Arquebisbe animà els fidels a ser testimonis de la llum en el món ferit per la incertesa i la divisió. Una esperança que cal compartir-la. La Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, són models d’esperança, especialment Maria, la Mare d’esperança que va dir “sí” al pla de Déu amb confiança i abandó. Mons. Vives animà els fidels a viure amb esperança cristiana cada dia, i per a fer-ho cal que arrelem la nostra vida en la pregària i aprofundir en l’Evangeli o altres passatges bíblics. Destacà com tots havíem entrat en aquell dia precedits per la creu del Senyor perquè hem d’abraçar la creu amb confiança. Cal aprendre a esperar en silenci, fins i tot quan sembla que no veiem solucions immediates, podem confiar que Déu actua fins i tot quan no ho percebem. Destacà com en aquell diumenge es feia el record de la Sagrada Família que fuig de Betlem a Egipte com uns immigrants i com passaren per Gaza demanant la pau en aquell territori.

Durant tot l’Any Sant la nostra diòcesi proposa com a temples de pelegrinatge la Santa església Catedral-Basílica de Santa Maria de La Seu d’Urgell i el Santuari-Basílica del Sant Crist de Balaguer i animà els fidels a acudir en aquests temples per rebre el perdó i la indulgència i la gràcia de la renovación espiritual per acabar invocant l’Esperit Sant que tot ho pot renovar i fer nou.

Després de la Comunió es resà la pregària Jubilar i l’Eucaristia joiosa acabà amb la benedicció episcopal dels dos bisbes que agrairen l’esforç de la presència tant nombrosa de tants fidels provinents de la geografia àmplia del Bisbat.