Data: 21 de gener de 2025

Del dimarts 25 al dissabte 29 de març es durà a terme un pelegrinatge excepcional per aprofundir en la vida i el llegat de sant Miquel dels Sants. Es visitarà Saragossa, Valladolid, Baeza, Toledo i Alcalà d’Henares.

Sant Miquel dels Sants va néixer a Vic el 29 de setembre de 1591, fill d’Enric Argemir de Centelles i de Montserrat Mitjà, originària de Vic. Des de petit, la virtut heretada dels seus pares el va empènyer a aspirar a una vida de santedat. L’any 1603, va ingressar a l’orde dels trinitaris calçats a Barcelona, i cinc anys més tard, en 1608, va passar a formar part dels trinitaris descalços.

Reconegut per la seva estricta observança religiosa, Déu li concedí el do de freqüents i impressionants èxtasis que el van fer conegut com «l’extàtic». Les seves heroiques virtuts van deixar empremta en moltes ciutats d’Espanya.

Va morir a Valladolid el 10 d’abril de 1625, a l’edat de trenta-tres anys, consumit per l’amor a Jesucrist, amb qui es diu que va experimentar un intercanvi místic de cors. La seva fama de santedat s’ha mantingut viva al llarg dels segles. El papa Pius VI el va beatificar en 1779, i el Papa Pius IX el va canonitzar el 8 de 
juny de 1862.

Aquest any celebrem el 400è aniversari de la seva mort i, per commemorar aquesta efemèride, la nostra diòcesi ha organitzat un pelegrinatge per resseguir les petjades de sant Miquel dels Sants.  

Pelegrinatge seguint les petjades de sant Miquel dels Sants

Recorregut per Saragossa, Valladolid, Baeza, Toledo i Alcalà d’Henares

Del dimarts 25 al dissabte 29 de març es durà a terme un pelegrinatge excepcional per aprofundir en la vida i el llegat de sant Miquel dels Sants. Aquest itinerari espiritual i cultural té com a objectiu visitar alguns dels llocs més significatius relacionats amb la seva vida, així com indrets de gran importància històrica i artística. El pelegrinatge és obert a tothom i serà presidit pel nostre bisbe Romà.

A Saragossa, els pelegrins tindran l’oportunitat de visitar la basílica del Pilar, un dels principals santuaris marians d’Espanya i un lloc emblemàtic de devoció cristiana. També es descobrirà la catedral del Salvador, coneguda com «la Seo», que combina diversos estils arquitectònics, com el mudèjar, el gòtic i el renaixentista. Aquestes visites permetran de connectar amb la rica tradició espiritual i cultural de la regió aragonesa.

A Valladolid es visitarà l’església de Sant Nicolau de Bari, on es troba el sepulcre de sant Miquel dels Sants. Aquest espai constitueix un lloc de gran recolliment espiritual i un punt clau en aquest pelegrinatge. També es visitarà el Museu Nacional d’Escultura, reconegut per la seva col·lecció excepcional d’art religiós i escultures de fusta policromada, que reflecteixen la devoció i l’expressió artística de segles passats.

A Baeza, un municipi d’una bellesa històrica i arquitectònica impressionant, els pelegrins podran explorar els indrets associats amb la vida i obra de sant Miquel. Aquesta ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ofereix un escenari perfecte per a la reflexió i la contemplació. A més, s’organitzarà una experiència d’oleoturisme que permetrà descobrir el procés d’elaboració de l’oli d’oliva, un producte essencial de la cultura mediterrània.

La històrica ciutat de Toledo serà una altra parada destacada. Es visitarà la seva majestuosa catedral, una joia del gòtic espanyol, i el monestir de San Juan de los Reyes, construït per ordre dels Reis Catòlics. A la tarda, els participants gaudiran de l’espectacle històric al parc temàtic Puy du Fou, que oferirà una experiència immersiva en la història d’Espanya a través de recreacions d’alta qualitat.

A Alcalà d’Henares, ciutat natal de Miguel de Cervantes, hi haurà una altra parada. Es visitarà la seva catedral, d’estil gòtic tardà i renaixentista, així com la històrica universitat, reconeguda per la seva contribució a la cultura i el coneixement. Aquesta darrera jornada serà un moment per a tancar el viatge amb una reflexió sobre el llegat de sant Miquel dels Sants.

Informació i inscripcions: 
Aquest pelegrinatge ofereix una oportunitat única per a seguir les petjades de sant Miquel dels Sants mentre es descobreixen alguns dels indrets més emblemàtics d’Espanya. La combinació d’espiritualitat, cultura i història farà d’aquesta experiència un record inesborrable per a tots els participants. Tindrà sortida de Vic, Manresa, Igualada i Jorba. 

Més informació a l’agència de viatges RtCultural: 93 122 67 00 o [email protected]

 

Pelegrinatge als llocs de sant Miquel dels Sants (1591-1624)

Aquest any s’esdevé el quart centenari de la mort de sant Miquel dels Sants. Aquest sant, nascut a la ciutat de Vic, en la seva trajectòria vital va residir en diverses ciutats d’Espanya. Des de la seva ciutat natal, quan tenia onze anys, es va traslladar a Barcelona, per ingressar en el convent dels trinitaris. La seva vocació religiosa i l’obediència el van fer present en moltes ciutats; entre altres, Saragossa, Pamplona  Madrid, Alcalà d’Henares, Sevilla, Baeza, Salamanca, Valladolid, on morí a les primeres  hores del 10 d’abril de 1625. 

En aquesta escaiença s’ha pensat que seria bo de fer un pelegrinatge als llocs on ell va residir. Evidentment que no els recorrerem pas tots, però sí que estarem en dos de molt importants: la ciutat de Valladolid, on hi ha el seu sepulcre, i Baeza, on residí una llarga tongada dels seus trenta-tres anys de vida i on tingué grans experiències místiques. També visitarem Saragossa, Toledo i Alcalà d’Henares. 

El pelegrinatge que s’ofereix ens ajudarà a conèixer millor la vida, els ensenyaments i els exemples de virtut d’aquest sant tan nostre, patró de Vic. Tant de bo que siguem molts els qui puguem viure aquest romiatge en una commemoració tan significativa: els quatre-cents anys de la mort de sant Miquel dels Sants.

†Romà, bisbe de Vic

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia