Data: 1 de setembre de 2024

Déu se’ns revela mitjançant la seva Paraula, a través del seu memorial i també a través de la Creació. Som obra seva, la vida és un do de Déu sobre el qual tenim drets però, sobretot, deures, deure a preservar-la i a conservar-la. En paraules del papa Francesc, la nostra és «una vida que esdevé un cant d’amor per Déu, per la humanitat, amb i per la Creació, i que troba la seva plenitud en la santedat» (Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació 2024).

Aquest primer diumenge de setembre, el Papa ens convoca a pregar per la cura de la Creació. El centre de la Creació és la humanitat, però «l’home no es crea a si mateix» (Laudato si, 6), ni la Creació ha estat posada al caprici de l’ésser humà. Som responsables, abans de res, de les nostres vides i de les dels nostres germans, de la vida humana des de la seva concepció fins al darrer alè. En segon lloc, de preservar la Creació per tal de llegar-la als qui venen i vindran darrere nostre, com a marc únic i insubstituïble creat per Déu, l’únic lloc on poder viure. Esperar i actuar amb la Creació, ens convida a fer el papa Francesc. Perquè la Creació és quelcom més que un escenari, que un marc; és part integrant de l’obra de Déu, d’aquella obra que es creà al principi quan la Terra era caòtica i les tenebres planaven sobre l’oceà, però on ja l’Esperit de Déu hi era present. Déu digué una paraula i tot existí, s’escriu al Gènesi. Així, el relat bíblic ens mostra la gratuïtat de la Creació i la seva bondat quan Déu va veient que tot el que feia era bo, però tan sols la creatura humana era molt bona, bona de debò. (Cf. Gn 1).

La Creació és part de la nostra vida, és la nostra mateixa vida i no val a jugar-hi, amb ella. Una Creació que des del principi generava el suficient per a viure tots i que ja ben d’hora uns monopolitzaren per deixar sense recursos a uns altres. No tenir-ne cura, no deixar-ne participar a tots per igual dels seus recursos, és matar l’esperança, és deixar al món sense esperança, sense futur. «Per què hi ha tant de mal al món? Per què hi ha tanta injustícia, tantes guerres fratricides que causen la mort d’infants, destrueixen les ciutats, contaminen l’entorn vital de l’home, la mare terra, violentada i devastada?», es pregunta el papa Francesc. Tal volta perquè hem perdut el sentit de la vida, el sentit profund i inabastable del misteri de la vida com a do de Déu. La nostra ha de ser una lluita moral en defensa de la vida en el seu sentit més ampli.

«La cura de la Creació no és només una qüestió ètica, sinó també eminentment teològica, ja que concerneix l’entrellaçament entre el misteri de l’home i el de Déu. Es pot dir que aquest entrellaçament és “generatiu”, ja que es remunta a l’acte d’amor amb el qual Déu crea l’ésser humà en Crist» (Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació 2024).