Data: 4 de setembre de 2022
Avui en moltes llars amb infants hi ha molts nervis i moviment, tot ha d’estar a punt per demà. Amb neguit, il·lusió i molta expectació, grans i petits esperen l’inici d’un nou curs escolar. Els infants tornaran a l’escola, on aniran rebent molts estímuls i es faran moltes preguntes. Des de l’escola, tindran moltes respostes i se’ls despertarà la curiositat per tot el que ens envolta.
Acompanyant la labor educativa de les famílies, l’escola transmet valors sòlids per ajudar a edificar els homes i les dones del futur que tindran la responsabilitat de gestionar el món. Aprofitant la benvinguda al nou curs, seria bo que fóssim capaços de dibuixar i pensar en una casa enorme, la casa comuna, en què hi cabem tots, i transmetre als nens i nenes l’alegria de viure en aquesta casa preciosa, plena de tot, però que deixarà de ser preciosa, si no la respectem i no en tenim cura, si no descobrim que som germans els uns dels altres i que la terra és un ésser viu.
Des de fa vuit anys, el primer dia de setembre la família cristiana celebra la Jornada mundial de pregària per la cura de la creació, amb la qual comença el Temps de la Creació, que finalitzarà el 4 d’octubre amb la celebració de la memòria de sant Francesc d’Assís, proclamat patró de l’ecologia per sant Joan Pau II l’any 1979.
Aquest Temps de la Creació, vol ajudar-nos a prendre consciència, més que mai, del planeta on vivim i del nostre entorn. Caldria que reflexionéssim seriosament sobre la nostra relació amb la creació i ens comprometéssim a tenir-ne la deguda i necessària cura. El lema d’aquest any per a aquesta jornada és prou clar: «Escolta la veu de la creació». La creació pateix i és urgent que escoltem el seu clam. Davant aquest clamor i intents de debat sobre la crisi ecològica, sovint es promou un silenci que ens hauria de preocupar. Cada cop la diversitat és menys diversa. I moltes veus de científics i experts són silenciades.
Enguany, la imatge escollida per a aquesta jornada és una bardissa que crema, que ens remet a un passatge contingut en el llibre de l’Èxode on apareix el foc que no s’apaga i que és símbol de la presència de Déu. Aquesta «bardissa que cremava però no es consumia» (Ex 3,2) contrasta amb el foc de tants incendis forestals que hem patit aquest estiu i que agreugen el desequilibri de l’entorn. El papa Francesc, l’any 2015, a la seva carta encíclica Laudato si’, feia un diagnòstic que segueix vigent: «Encara no s’ha aconseguit adoptar un model circular de producció que asseguri recursos per a tothom i per a les generacions futures, i que suposa limitar al màxim l’ús dels recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l’eficiència de l’aprofitament, reutilitzar i reciclar.» (LS 22).
Davant l’emergència ecològica que afecta la vida humana i la pau dels pobles, el nostre comportament és fonamental. Si actuem com una família podem aconseguir un impacte real. Cada acció individual no és una acció aïllada. Per a bé o per a mal, té conseqüències per a tots, perquè a la nostra casa comuna tot està connectat.
Benvolguts germans i germanes, participem en aquest Temps de la Creació amb iniciatives de pregària, projectes de sostenibilitat i equilibri natural. Fem que els nostres infants creixin estimant la creació, la casa comuna, on juguen, on aprenen i on es relacionen, perquè de tots depèn que aquesta casa s’ensorri o es preservi per a les generacions futures. Us animo a escoltar i a fer escoltar amb atenció la veu de la Creació.
