Data: 26 de maig de 2024
Les nostres celebracions festives tenen un doble sentit. Un, que compartim amb la societat i la cultura humana: són les festes i cerimònies que recorden uns fets de la història social, que a més de desenvolupar el sentit lúdic, reafirmen la identitat del col·lectiu i els lligams entre els seus membres.
Nosaltres fem quelcom semblant. Però ho fem en un sentit més profund i compromès. Nosaltres fem litúrgia, que a més de ser memòria, reafirmació d’identitat, experiència de germanor, és acció de l’Esperit, pregària de l’Església, expressió de la bellesa del Misteri, celebració del Poble de Déu en camí.
Sens dubte, molta gent no arribarà més enllà d’aquest significat superficial. Però voldríem aprofitar aquest regal que el Senyor ens fa, de poder celebrar dues efemèrides importants en un mateix dia: els 500 anys d’història de la parròquia de Sant Llorenç i els 20 anys de la creació de la Catedral d’ençà que es va crear la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat en aquest mateix temple que aleshores només era parroquial.
Un altre coincidència providencial ve a confirmar aquesta visió profunda de la festa: el mateix dia l’Església celebra el primer i gran misteri de la nostra fe que és la Trinitat. En aquesta celebració l’Església “toca el cor de Déu” i per dir-ho així, experimenta el seu sentit, la seva font, la seva essència, el seu model i la seva esperança.
Si creiem en la Trinitat hem de creure en l’Església, que en procedeix. L’Església és misteri perquè en néixer del cor de la Trinitat és també misteri.
Si no existís la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, l’Església no seria més que una associació, un poble políticament constituït, un club d’afició, un grup d’acció transformadora, etc.
Si no poguéssim mirar la Trinitat, no coneixeríem l’amor més perfecte, aquell que és el cor de Déu i del qual procedeix l’Església. Ella mira d’imitar-lo de lluny amb afectes i esforços de comunió interna entre els seus membres.
Si no ho hagués fet la Trinitat, l’Església seria quelcom impossible.
Anem més enllà. Tot és obra de la Trinitat. Sens dubte, diem que els 500 anys d’història de la parròquia de Sant Llorenç i els 20 de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat és obra de la Trinitat. A més la Trinitat ha estat sempre l’horitzó dels fidels que en moments de crisi, en moments d’oblit de Déu i divisió, els fidels sempre han pogut mirar el lloc on es porta a terme l’amor i la comunió més perfectes.
Assumim el nostre temple catedralici, com a testimoni de la història que Déu amor trinitari, ha fet per a nosaltres, els qui han fet camí durant tants anys i els qui seguim peregrinant, gran Poble diocesà.
Amb alegria compartida, donem gràcies al Pare, origen de tot bé, al Fill, salvador i germà i a l’Esperit d’amor que a tots ens fa u.
