Data: 1 de setembre de 2024
Aquest dia 1, se celebra la Jornada Mundial de pregària per la cura de la creació. Dia de pregària personal i comunitària per la nostra casa comuna, avui terriblement malmesa per l’activitat humana. Fou instituïda pel Papa Francesc l’any 2015 (quan va publicar la seva encíclica “Laudato si’”), seguint un suggeriment del bisbe ortodox de Pèrgam i teòleg, S.E. Ioannis Zizioulas. D’aquesta manera, l’Església Catòlica s’adhereix a la mateixa Jornada que ja celebra tradicionalment l’Església Ortodoxa.
Aquesta Jornada vol oferir a cada creient i a les comunitats cristianes, una valuosa oportunitat per a renovar l’adhesió a la vocació de ser “custodis de la creació”. Una oportunitat per a elevar a Déu una acció de gràcies per la seva obra meravellosa, confiada a la nostra cura, invocant el seu ajut per la seva protecció i demanant la seva misericòrdia pels pecats contra el món que habitem. Amb la Jornada, l’Església ofereix la seva contribució de cara a superar la crisi ecològica que patim. Com diu el Papa Francesc, cal que extraiem del nostre ric patrimoni espiritual les motivacions que alimenten la passió per la cura de la creació, perquè l’espiritualitat no està desconnectada del propi cos, ni de la naturalesa, ni de les realitats d’aquest món, sinó que viu amb elles i en elles, en comunió amb tot allò que ens envolta. Per això, la crisi ecològica ens demana una profunda conversió espiritual, ecològica, per tal que brotin totes les conseqüències del nostre trobament amb Jesucrist en les relacions amb el món, i per viure així la vocació de ser protectors de l’obra de Déu, com a part essencial (no opcional) de la vida cristiana.
Entre el dia 1 de setembre i el 4 d’octubre, festa de St. Francesc d’Assís, té lloc la iniciativa ecumènica Temps de la Creació, amb la qual els cristians estem convidats a pregar i impulsar iniciatives ecumèniques per la cura de la creació. El lema de la Jornada d’enguany és: “Espera i actua amb la Creació”. És una bonica i inspiradora reflexió, en la qual el Papa ens recorda que, per als creients, Déu no es una idea abstracta d’infinit, sinó que és Pare amorós, Fill amic i redemptor de tot home, i Esperit Sant que guia els nostres passos pel camí de la caritat. Aquest Esperit és qui ens dona la fe, qui ens permet adreçar-nos a Déu com a Pare, qui, amb el seu guiatge, canviarà radicalment la nostra actitud, de “depredadors” a “cultivadors” del “jardí terrenal”, que pertany a Déu, i a comprometre’ns a promoure la justícia i la pau en el món, en l’espera de l’alliberament definitiu, l’arribada futura del Senyor en la seva glòria.
La data d’avui és també significativa a Urgell, perquè festegem St. Gil, ermità i abat, qui modelà, segons una venerable tradició, la imatge de la Mare de Déu de Núria, patrona del nostre Bisbat. Des de fa segles, els pastors pugen a Núria per celebrar el seu Patró i pregar en acció de gràcies per la natura, que ens ofereix un entorn tan meravellós. Mn. Francesc Marés, autor d’una bonica història del Santuari al segle XVIII, canta l’extraordinària bellesa del lloc, obra de “l’Autor de la naturalesa”, que ha volgut per a Maria Santíssima aquesta seva “habitació” i “teatre de sa divina majestat”. Núria és un digne “Jardí” de la Mare de Déu, és un espai especialment significatiu per a la lloança a Déu per la seva creació i per a afavorir la nostra conversió ecològica.
