Data: 7 de març de 2021
Benvolguts i benvolgudes,
En el document, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? dels bisbes de Catalunya que anem glossant durant aquestes setmanes, hi ha un moment en què hi trobem escrit: «La fascinació per la tecnologia amb la competició home-màquina i l’explosió del món telemàtic amb motiu de la pandèmia, produeixen canvis antropològics molt profunds que porten a plantejar la pregunta essencial que es fa el Salm 8: “Què és l’home […] què és un mortal?” (v. 5).»
És veritat. En aquest darrer any hem assistit a una explosió del món telemàtic. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), un 91% de la població catalana ha utilitzat Internet en els darrers tres mesos i, d’aquests, un 84% és usuària d’almenys una de les cinc xarxes socials més actives: Facebook, YouTube, Instagram, Twitter i TikTok. A més, durant la pandèmia s’ha incrementat en un 27% el consum de dades des de tot tipus de dispositius. Aquesta informació l’hem de combinar amb un índex força rellevant: segons el baròmetre sobre la religiositat elaborat per la Generalitat de Catalunya, només un 12,2% de la població participa habitualment en celebracions religioses de qualsevol creença o confessió. Amb aquestes dades ens podem formular la pregunta: On és la humanitat?
La humanitat és ara a la xarxa. O dit d’altra manera, les xarxes socials són lloc d’evangelització preferent perquè hi és tothom. No podem plantejar-nos-ho com una opció. Ja no és possible. Hi hem de ser, perquè les xarxes són llocs d’evangelització i és necessari que el nostre testimoni hi sigui present. Vivim en un món que canvia i evoluciona constantment. I aquesta evolució s’ha accelerat en poc més de quaranta anys. No es pot esperar a veure cap on van les coses.
A la nostra Església diocesana els confinaments i les limitacions socials que ens ha dut la pandèmia, ens ha obligat a traslladar al món digital una part important de les activitats pastorals, litúrgiques i catequètiques, les reunions, xerrades i conferències… Però hem anat tan de pressa que no hem tingut temps d’analitzar-ho profundament. Ara és important fer un discerniment profund sobre l’evangelització digital per poder posar aquesta tecnologia al servei de l’Evangeli de Jesús. Fins i tot, en el document dels bisbes que anem glossant, no hi trobem una ulterior especificació del tema. Però cal el discerniment per a reflexionar com ho podem posar tot a disposició del pla de Déu i, al mateix temps, allunyar-nos del que en les xarxes esdevé escombraria i ens priva de pensar per nosaltres mateixos.
En aquest discerniment, haurem de respondre a diverses preguntes: A qui volem evangelitzar? Com podem ser imatge de l’Església en sortida que diu el papa Francesc? Com enfocarem una pastoral específica? Com formarem i potenciarem les nostres capacitats tècniques, creatives i professionals per saber treballar amb les xarxes i en les xarxes? Com aprendrem el llenguatge digital? Com apartarem allò que ens hi allunya?
No sé si n’estem prou convençuts o prou preparats, però alguna cosa hem de fer per esdevenir missioners digitals i pensar en una pastoral digital. Perquè a les xarxes hi viu molta gent que no pot trobar-se amb el Transcendent, que té la sensibilitat adormida i que es comporta sovint «com ovelles sense pastor» (Mt 9,36). Aquesta nova cultura de la comunicació necessita una paraula digital, un pensament digital i, potser, un viure en digital. Nosaltres tenim el millor missatge, el de Jesús. Ara, el discerniment és saber trobar l’aplicació que tradueixi aquest missatge al format digital. Que l’Esperit ens ajudi en aquest discerniment, que haurem de fer sobre la marxa i sabent destriar el gra de la palla, per esdevenir missioners digitals.
Ben vostre,
