Data: 26 de desembre de 2021
En l’ambient propi de les festes de Nadal, la litúrgia de l’Església ens convida a celebrar el misteri de la família de Natzaret, en la que va nàixer Jesús i en la que, com ens diu l’Evangeli, va “créixer i es feia fort”, va arribar a ser un home “entenimentat” i va rebre “el favor de Déu”. Acompanyat per Maria i Josep, el Fill de Déu, que va fer seua la nostra humanitat, va anar progressant en les virtuts que feien d’Ell l’home perfecte, i va anar obrint el seu cor al Pare, disposant-se a complir la seua voluntat.
Per voluntat del papa Francesc hem dedicat l’any que prompte acabarà a la figura de sant Josep. La carta que ens va dirigir a tota l’Església té un títol bonic: “Amb cor de pare”. Josep va estimar Jesús. Ser pare no és quelcom únicament biològic. La paternitat no educa si no es converteix en una relació espiritual. Igual que Josep va estimar Jesús amb cor de pare, els pares han d’estimar els fills amb els mateixos sentiments.
Josep va tindre un cor de pare, perquè es va lliurar d’una manera total, absoluta; oblidant-se d’ell mateix es va entregar a la seua missió sense perdre la confiança en Déu, ni en Maria, ni en Jesús. I això no el va portar a ser menys feliç, sinó més. Quanta felicitat hi hauria en les famílies i quanta alegria, si es visquessen aquestes actituds de sant Josep! Que aquest any, en el que som convidats a contemplar i aprofundir en el significat de la seua figura i en el seu missatge, ens ajude a tots a créixer en humanitat i en fe.
Sense cap dubte, un dels reptes pastorals que tenim a l’Església és superar les dificultats en la transmissió de la fe. Déu pot donar la gràcia de la fe per camins insospitats, però ordinàriament ho fa pels àmbits on les persones naixen, creixen i s’eduquen. Transmetre la fe no es redueix a transmetre una ideologia. La fe és una actitud davant la vida, en la que la confiança en Déu i en el seu amor és el més decisiu. Una fe sòlida sols es pot rebre en àmbits on es fa vida, on és quelcom important i no queda marginada en un lloc secundari. En una societat com la nostra que, culturalment ja no está configurada per una visió cristiana de la vida, el testimoniatge és l’únic camí per transmetre la fe, i ha de començar dins la llar familiar. Els xiquets i joves no la poden percebre com quelcom que es viu fora de casa però no té cap importància en el si de la família.
Maria i Josep van ajudar Jesús a créixer en fortalesa, en saviesa i en gràcia davant Déu i els homes, perquè van viure la fe i la confiança en Déu dins la seua llar. La fe viscuda ajuda a créixer en humanitat i en tot allò que dignifica l’ésser humà, a no perdre l’alegria que s’incrementa quan es descobreix la missió que Déu ha preparat per a cadascú de nosaltres i la fem vida.
Avui posem davant la mirada de la família de Natzaret a les nostres famílies; a les que sofreixen; a les que al llarg d’aquest any, i encara avui, estan vivint moments de dolor i d’aïllament, provocat per la pandèmia; a les persones que s’han lliurat per servir als malalts. Que aquesta Família sigui la protecció i el model per a tots. Que així siga.
