Data: 19 de gener de 2025
El consell de Maria als qui servien el vi a les noces de Canà és una d’aquelles poques frases de la Mare de Déu que recullen els evangelis. Maria, la dona que es reconeix la serventa del Senyor, la que magnifica a Déu el seu salvador o la que rep al deixeble estimat als peus de la creu, ens és mostrada aquest diumenge com la primera deixebla, la més fidel, la més entregada a la causa de la fe, la més confiada en que cal fer allò que Crist ens diu.
Cada any pels voltants de la festa de la conversió de sant Pau, això és el 25 de gener, l’Església convoca una setmana de pregària per la unitat dels cristians, ens convoca a pregar per la unitat de tots els qui compartim la fe en Jesucrist. És aquesta la mateixa fe que Maria ens convida a compartir amb ella, i que s’ha vist sovint sacsejada per esdeveniments històrics i debats teològics que l’han portat a ser viscuda des de la diversitat de confessions. Déu no vol la divisió, Déu no vol que visquem la fe des de posicions enfrontades. Déu estima la unitat del seu ramat i vol que treballem per ella.
Pel fet de ser recurrent, aquesta convocatòria a pregar per la unitat ens pot semblar rutinària, una cosa que cal fer però que fem sense massa convicció, sense ser conscients que aquest és un objectiu que el mateix Crist ens convida a viure i a treballar per aconseguir. El Concili Vaticà II ens diu que: «Tots els homes són cridats a aquesta unitat catòlica del Poble de Déu, que simbolitza i promou la pau universal, i a ella pertanyen o s’ordenen de diversos modes, sigui els fidels catòlics, sigui els altres creients en Crist, sigui també tots els homes en general, per la gràcia de Déu cridats a la salvació.» (Lumen gentium, 13).
Viure la fe des de la unitat és tasca de tots, tots estem cridats a treballar per la unitat. Com ens diu el Concili Vaticà II: «Promoure la restauració de la unitat entre tots els cristians és un dels fins principals que s’ha proposat el Sacrosant Concili Vaticà II, ja que única és l’Església fundada per Crist Senyor, tot i que són moltes les comunions cristianes que es presenten als homes com a herència de Jesucrist; tots es confessen deixebles del Senyor, però segueixen camins diferents, com si Crist mateix estigués dividit. Divisió que obertament és contraria a la voluntat de Crist i és pedra d’escàndol per al món i obstacle per a la causa de la difusió de l’Evangeli arreu.» (Unitatis Redintegratio,1).
Tinguem present aquesta setmana en la nostra pregària la unitat dels cristians, perquè el que Crist ens demana és que siguem plenament un, perquè només així el món reconeixerà que ens ha enviat i que ens estima. (Cf. Jn 17,23). Fem el que Ell ens diu.
