Data: 19 de maig de 2024
Com que l’Esperit Sant està en tot el que fa Déu; com que és Déu comunicat, entregat com a do, infós, pur amor en acció, Déu més íntim a nosaltres del que puguem imaginar, en celebrar la Pentecosta, mirem la nostra Església real i actual, i ens atrevim a demanar-li: “alleuja la nostra sequedat, encén en nosaltres el foc del teu amor”.
Des del segle IX aquesta petició ressona en l’Església, formant part del gran himne conegut com el “Veni Creator Spiritus”.
“Et dius Paràclit,
do del Déu Altíssim,
font viva, amor, foc
i unció espiritual”
Com ens agradaria fer una profunda i sincera oració amb aquestes paraules, conservant la mirada sostinguda sobre la nostra Església!
L’amor a la nostra Església, com tot amor vertader, no és cec, no dissimula per interès o conveniència. La nostra oració per la nostra Església neix d’aquesta mirada, que sols l’Esperit Sant pot donar: claredat, sinceritat, acceptació, humilitat, amor.
Què descobreix aquesta mirada realista i honrada a la nostra Església, la nostra Església més pròxima? De la mà d’estudis sociològics i estadístics, les dades no són bones en general. No oferim precisament la imatge d’un arbre en plena ufanor. Tot i així, la mirada de l’Esperit Sant, alhora que és realista, estimula a estimar aquesta mateixa realitat. Perquè l’Esperit és el de Jesucrist, i Jesucrist va dir que el Regne dels Cels és dels pobres en l’esperit. Una altra cosa seria que aquesta pobresa eclesial fos deguda a negligència o al nostre pecat. I, així i tot, la mirada espiritual a la nostra Església mai seria de rebuig o condemna, sinó sempre de misericòrdia.
Potser el que descobrim majoritàriament en la nostra Església són rostres indiferents, apàtics, desencantats, algun somriure forçat, fàcils a la crítica, etc. Espontàniament recordem aquella imatge que l’Esperit va inspirar al profeta Ezequiel: enmig del desert nombrosos ossos morts, dislocats, dividits (Ez 37,1-3). Mort, esterilitat, divisió. Una imatge extremada, però no allunyada de la realitat.
La visió d’Ezequiel, com a mirada de l’Esperit, no podia deixar d’anar acompanyada de l’anunci d’una promesa lluminosa. “Faré entrar en vosaltres un alè de vida, perquè revisqueu…”. El Senyor em va dir: “Parla en el meu nom a l’alè de vida, i digues-li: ‘Això diu el Senyor: Alè de vida, vine dels quatre punts cardinals que eren àrids i dona vida a aquests cossos morts… Això diu el Senyor: Poble meu, obriré les vostres tombes; us en trauré i us faré tornar a la terra d’Israel”.
Què significa la nostra pregària de petició, inspirada en el “Veni Creator”?
Partim del fet que coneixem l’Esperit Sant, potser per experiència, però a més pel que ens en narra la Sagrada Escriptura i la Tradició. Llavors, preguem així:
– Et beneïm i et donem gràcies perquè, fidel al teu nom, sempre estàs al nostre costat, per a defensar-nos, sostenir-nos, i romandre fidels a la nostra missió
– Ets el do de Déu altíssim. El més perfecte amor que existeix donant-se, Déu que es manifesta regalant-se, estimant.
– Ets el do de Déu altíssim. El més perfecte amor que existeix donant-se, Déu que es manifesta regalant-se, estimant.
– Ets font que brolla constantment, donant vida i fecundant la nostra terra, amor i foc, que destrueix allò dolent i inútil i força transformadora que dona llum i calor.
– Has volgut ser en nosaltres aquesta unció que penetra, suavitza i roman, perquè arribem a ser presència teva en la nostra terra.
Una oració de contemplació i adoració que ha de completar-se amb el nostre “Amén, vine Esperit Sant, vine a casa teva, on esperem gaudir del teu amor”.
