Data: 22 de novembre de 2020
Benvolguts i benvolgudes,
A la Carta Dominical de la setmana passada incidia en alguns punts de la proposta que ens fa el papa Francesc a la seva encíclica Fratelli tutti. A la Carta d’avui, resseguint l’escrit, voldria, ni que sigui breument, assenyalar-ne uns altres:
El papa Francesc afirma que en el nostre món tot està connectat. Per això es fa difícil que qualsevol desastre mundial no tingui relació amb la nostra manera de viure. Hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res. «Parts de la humanitat semblen sacrificables en benefici d’una selecció que afavoreix un sector humà digne de viure sense límits» (n. 18). Hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú. La pandèmia ens ho ha fet explícit. La bona política cerca camins de construcció de vida social. Qui governa ha de pensar que les seves accions s’encaminen a trobar un lloc on tothom tingui cabuda, i en això la negociació, basada només en l’economia, no hi té cabuda. La bona política cerca benestar, no cerca vots.
Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en privilegis dels grups i nacions, el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials» (n. 142). Des d’aquí, insisteix en el «sentiment de pertinença» (n. 230). «L’amor a la terra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si no tinc un substrat on estigui ancorat i arrelat, perquè des d’allí puc acollir el do de l’altre i oferir-li quelcom veritable […]. El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra» (n. 143). Però també, «no és possible ser local d’una manera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles» (n. 146).
Per tot això, afirma el Papa, cal apropar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte… aquesta és la definició del verb dialogar. Si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició. En el diàleg dels diferents sempre neix una nova síntesi, un mestissatge (n. 148). Els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i implantar la cultura de la trobada. El Papa exclama aquí: «Déu vulgui que aquests herois estiguin ja gestant-se en silenci en el cor de la nostra societat» (n. 202).
Per al papa Francesc, les religions tindran un paper rellevant en aquest futur. Convé valorar, des de la identitat cristiana, l’acció de Déu en les diverses religions (n. 277). Des de l’experiència de fe i des de la saviesa dels segles, la gent de les diverses religions sabem que fer present Déu és un bé que ajuda a reconèixer que som germanes i germans. No pot ser que en els debats públics només hi tinguin presència la ciència, el poder o la política (n. 275). Hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència. Per això acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social. Perquè entre les religions és possible un camí de pau, i el punt de partença seria la mirada de Déu.
Que aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors.
Ben vostre,
