Càritas Catalunya publica una investigació realitzada durant els mesos de maig i juny per conèixer quin ha estat l’impacte de la crisi social i econòmica causada per la COVID-19 en les llars acompanyades per les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. L’informe amb el títol “L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya” avalua l’impacte que la crisi està tenint en diferents aspectes com l’ocupació, la situació econòmica, l’habitatge, les xarxes de suport o la salut a partir de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas.
“Aquesta situació no està afectant a totes les persones per igual, sinó que l’impacte ha estat més evident en aquelles llars que ja estaven en una situació de major precarietat”, ha indicat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. L’entitat, juntament amb la Fundació FOESSA ja advertien en l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, que prop d’un milió i mig de persones a Catalunya es trobaven en situació d’exclusió social durant el 2018.
Impacte en l’àmbit laboral
Durant el mes d’abril, un 68 % dels membres de les llars ateses per Càritas en condicions de treballar estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març, que eren el 47 %. Es tracta de llars amb grans dificultats per accedir al mercat laboral formal, però també a l’informal.
L’impacte és més evident en les llars formades per persones d’origen estranger, pel pes que tenen les feines informals en aquestes llars. L’1 de març, un 10 % dels components d’aquestes llars treballava en l’economia submergida, mentre que en les famílies de nacionalitat espanyola suposava un 2,8 %. Aquesta realitat afecta greument a la situació econòmica de les persones sense contracte, no només per la pèrdua dels ingressos, sinó per la impossibilitat d’accedir a les prestacions d’atur o als expedients de regulació temporal decretats per l’estat.
Situació econòmica de les llars
Els ingressos de les llars ateses per les Càritas catalanes s’han vist reduïts en un 33 %. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536 € mensuals. Actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés.
“1 de cada 3 persones (36 %) que ha acudit a Càritas durant la COVID-19 és nova o feia més d’un any que no se l’atenia. Si aquesta crisi s’allarga en el temps i no es prenen les mesures adients, més famílies es veuran obligades a demanar ajuda a l’Administració o a les entitats socials”, ha advertit el president de Càritas Catalunya. I és que gairebé 2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya, concretament el 65,2 %, es troben per sota del llindar crític de la pobresa severa. Abans de la COVID-19, eren el 49,7 % de les famílies, el que suposa un increment d’un 15,5 % en només dos mesos.
Situació de l’habitatge
La meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer (49 %), i el 45,6 % admet que no té prou diners per pagar les despeses de subministraments.
El 36 % de les famílies han hagut de reduir les despeses d’alimentació, provocant que no hagin pogut seguir una dieta adequada. S’ha arribat a l’extrem que un 18,8 % ha deixat de comprar medicaments. La incidència d’aquesta situació en les llars amb menors a càrrec ha generat dificultats per conciliar la cura dels infants i el treball. Un 12 % de les llars admeten que han renunciat a una ocupació o feina per tenir cura dels infants. De la mateixa manera, la situació ha fet aflorar la bretxa digital existent, ja que el 13 % de les llars no disposen de connexió a internet i el 35,8 % no té les habilitats necessàries per fer tràmits en línia. La impossibilitat de fer tràmits de manera digital exclou a moltes llars de les oportunitats d’accedir a ajudes, feines o formació. Finalment, en el 61 % de les llars, la crisi econòmica i sanitària, sumada a la situació de confinament ha provocat un increment de l’ansietat i els problemes per dormir i un 17% de les famílies han constatat que els conflictes a la llar han augmentat arran de la situació.
Riscos i reptes que planteja la crisi de la COVID-19
Des de Càritas, s’ha remarcat la importància de la comunitat, destacant que cal impulsar estructures comunitàries que afavoreixin espais de cohesió social. Les entitats socials del Tercer Sector tenen un repte en la construcció d’aquests espais i en el foment de la participació tant de les persones destinatàries de l’acció com de les persones que pertanyen a la comunitat.
Així mateix, cal que l’Administració impulsi polítiques públiques d’habitatge encaminades a facilitar l’accés i el manteniment d’una llar assequible per a tothom. Pel que fa als ingressos, és necessari un encaix correcte entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), garantint que ambdues siguin complementàries. Finalment, cal ampliar la cobertura de l’IMV a tots aquells col·lectius que estan exclosos, com les persones en situació administrativa irregular, els joves d’entre 18 i 22 anys o les persones en situació de sense llar.
