La salut del Sant Pare ha patit en els darrers dies un empitjorament. És bo, doncs, que ens unim espiritualment a ell mitjançant la pregària pel seu restabliment i perquè el Senyor li doni la fortalesa en aquests moments de prova.

Com ens diu el mateix papa Francesc en la Butlla de convocatòria d’aquest any Jubilar 2025: «Que s’ofereixin signes d’esperança als malalts que estan a casa seva o a l’hospital. Que els seus patiments puguin ser alleujats amb la proximitat de les persones que els visiten i amb l’afecte que reben. Les obres de misericòrdia són igualment obres d’esperança, que desvetllen en els cors sentiments de gratitud. Que aquesta gratitud arribi també a tots els agents sanitaris que, en condicions no poques vegades difícils, exerciten la seva missió amb cura sol·lícita vers les persones malaltes i més fràgils.» (Spes non confundit, 11).

Un signe d’esperança és la pregària que ens posa en comunió primer que tot amb el Senyor que sap el que ens convé a cada moment de la nostra vida, ens hi posa sobretot amb el malalt a qui d’aquesta manera acompanyem i també amb el personal sanitari que en té cura.

Preguem pel nostre papa Francesc, que senti la proximitat de la nostra comunió espiritual, i posem la confiança en el Senyor, «recordem un vegada més les paraules de l’Apòstol: «Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima» (Rm 8,38-39).» (Spes non confundit, 21).

Girona, 19 de febrer de 2025.

+ fra Octavi Vilà i Mayo, O. Cist.,
bisbe de Girona