Data: 1 de gener de 2023
Benvolgudes i benvolguts, en les festes de Nadal commemorem un esdeveniment que no deixa mai de sorprendre’ns: Déu es fa humà, és a dir, com nosaltres. Parlem així de la humanitat divina de Jesús, uns termes que a priori són contradictoris i irreconciliables però en els quals el cristianisme hi descobreix l’expressió més alta de l’amor de Déu a la humanitat. Els Pares de l’Església van subratllar aquesta idea a bastament, com ho indica la profunda frase de sant Atanasi: «El Verb es va fer home perquè nosaltres esdevinguéssim Déu, es va fer visible corporalment perquè tinguéssim una idea del Pare invisible, i suportà la violència dels homes perquè heretéssim la incorruptibilitat» (L’encarnació del Verb, 54,3).
Aquesta gesta divina significa que Déu ha assumit en carn i ossos tota l’essència humana. Com diu l’autor de la Carta als Hebreus: «Per això, quan entra al món, Crist diu a Déu: “No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. […] Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat”» (He 10,5-7).
Jesús, el Déu fet humà, s’ofereix per damunt de tot com a ésser disponible per al servei i la donació, llest per a fer la voluntat del Pare. I és en el seu cos que Jesús expressa aquest desig de donació, desig que té la seva arrel en la vida mateixa de Déu, l’Amor per excel·lència. Totes les seves actituds, relacions i converses van encarades a regalar a tothom l’essència divina, el poder del Regne. Per això, una religiositat fonamentada només en idees i conceptes espirituals, no seria pròpiament una espiritualitat cristiana, perquè Crist ho és tot.
I l’acte de donació per excel·lència de Jesús és la creu. Ho sabem. Jesús accepta lliurement la mort com a germen de la vida que neix de dalt. I la vida que neix de dalt supera la vida humana, perquè es mira les coses des de la mirada de Déu. Aquesta actitud de Jesús és clau per a poder vessar la seva sang des de la més absoluta llibertat. L’infant Jesús, el Fill de Maria, esdevingut mestre de Natzaret, no es mostrarà com un savi amb idees pròpies, sinó com a Fill que fa cas d’allò que el Pare de tots desitja per a la nostra salvació. Per això la via d’entrada a la seva escola és la via del servei, la donació i la humilitat, fins a l’extrem d’oferir-se del tot i a tothom.
Aquesta actitud de donació, però, no neix espontàniament. Cal educar l’ésser humà, ensenyant-li el que Déu té pensat per a nosaltres i practicant les virtuts que aquesta mentalitat engendra. Disposar el cos, és a dir, el que som per als altres, no s’aconsegueix només a base de bons sentiments, de pensaments excelsos i de grans espiritualitats. La donació, quan és honrada, demana decisió i compromís, concreció i adhesió, dia a dia, als ensenyaments d’aquest Déu, humà com cadascun de nosaltres.
Des d’aquí, i sols des d’aquí, es pot entendre realment la vivència autèntica de la vida cristiana, a l’estil de Jesús. Des d’aquí i sols des d’aquí, podem celebrar aquestes festes amb el seu sentit més profund.
Bon any nou!
