Data: 15 de setembre de 2024
Aquesta és la pregunta que cal fer-nos per discernir i valorar la nostra fe. No en caldria cap altra. De la nostra resposta depèn la nostra mateixa relació amb Déu. Com escrivia el papa Benet XVI, citant sant Bernat de Claravall: «La fe cristiana no és una religió del Llibre: el cristianisme és la religió de la Paraula de Déu, no d’una paraula escrita i muda, sinó del Verb encarnat i viu (Verbum Domini, 7).
La nostra és una fe encarnada en Crist, perquè Ell és el Fill de Déu fet home. La Paraula encarnada, feta home, és la que salva, la que fa exclamar a Pere que Jesús és el Messies. La nostra és una fe també compartida entre els qui formem el poble de Déu, dins de l’Església. La nostra és també una fe proclamada en la litúrgia i en la nostra mateixa vida. Compartim la fe amb els qui compartim comunitat, formant l’Església diocesana, formant l’Església universal. La compartim amb tots aquells visitants, creients o no, que arriben a les nostres comarques al llarg de l’estiu, provinents de molt diversos indrets, i amb llengües diverses. Amb alguns d’ells durant unes setmanes, o de manera habitual els caps de setmana, compartim la fe en les nostres celebracions eucarístiques. Aquest fet enriqueix les celebracions i ens ajuda a comprendre la universalitat, la catolicitat de l’Església. Amb molts d’altres la compartim quan s’apropen a les nostres esglésies per conèixer el ric patrimoni històric i artístic que hem anat incorporant i conservant al llarg dels segles.
Amb uns compartim la resposta de Pere: que Jesucrist és el Messies; a d’altres, els mostrem com la vivim. La nostra terra ha estat de sempre acollidora, i en molts moments de la història ha estat també terra de pas. El contacte amb els qui ens visiten ha d’incloure sempre el respecte dels uns vers els altres, dels acollidors cap als acollits i dels acollits vers els acollidors. Veure l’altre com una amenaça, com una nosa, no és compartir-hi la fe, no és reconèixer-hi el Crist. Sempre hem de cercar l’equilibri i el respecte mutu.
La nostra fe no és solitària. És una fe comunitària, compartida en una mateixa Església. Ara que retornem al dia a dia, a la rutina habitual, passats els dies de vacances per als qui n’han pogut gaudir, enriquits amb les experiències viscudes, és el moment de retrobar-nos amb les nostres comunitats parroquials, d’engegar de nou les catequesis, les trobades i l’activitat de les nostres comunitats eclesials. És, de nou, temps per compartir la fe amb els arrelats aquí i amb els nouvinguts, enriquint-nos mútuament d’aquest do que és la fe en aquell qui és la Paraula i es va fer home. Escrivia el papa Benet XVI: «És la Paraula mateixa la que ens porta cap als germans; és la Paraula que il·lumina, purifica, converteix. Nosaltres no som més que servidors» (Verbum Domini, 93).
