Data: 27 d’octubre de 2024
El text de l’Evangeli que hem proclamat a l’Eucaristia d’aquest diumenge és l’episodi de la curació del cec Bartimeu. És un relat senzill i sobri, que ens convida a seguir les petjades de Jesús amb entusiasme i alegria.
L’evangelista Marc ens explica que un dia Jesús anava cap a Jerusalem i es va trobar amb un cec que estava assegut a la vora del camí. En aquella època, les persones que patien ceguesa tenien molt poques possibilitats de curació. Sovint no tenien altre remei que viure de la mendicitat. Tots nosaltres, en algun moment de la nostra vida, també podem passar per situacions dures que semblen no tenir sortida, o per moments de profund desànim en què tot ens sembla fosc.
La situació del cec era desesperada; per això, va posar tota la seva esperança en Jesús. El va cridar amb insistència i, tot i que van voler silenciar la seva veu, no va deixar de cridar fins que va captar l’atenció de Jesús. Si alguna vegada ens sentim trencats i la foscor envaeix la nostra vida, demanem ajuda a Jesús i afinem l’oïda del nostre cor per escoltar la veu del Mestre. Ell sempre ens escolta i vol que conreem la petita llavor que Déu ha plantat en nosaltres. Fem que aquesta llavor germini i doni fruit abundant a través de la pregària, de l’Eucaristia i de la comunitat amb la qual compartim la nostra fe.
Bartimeu va demanar a Jesús que li tornés la vista. També nosaltres necessitem que Jesús sani la nostra mirada, que ens ensenyi a veure la vida d’una manera nova. Ell sempre mira amb tendresa les persones, especialment les més vulnerables. Ell ens crida i espera que nosaltres li responguem amb amor. No deixem que Jesús passi de llarg. Correm cap a Ell amb alegria, com va fer el cec.
Tant de bo puguem acollir una mirada desperta i positiva, i siguem capaços d’admirar les coses senzilles de la vida i descobrir la presència de Déu en cada persona i esdeveniment. Si llegim amb atenció la Sagrada Escriptura, podem trobar molts textos que ens mostren com Déu es manifesta en les coses petites. L’autor del primer llibre dels Reis ens explica l’episodi en què Elies cercava al cel un signe de la presència de Déu. Potser Elies esperava alguna cosa espectacular, però Déu li va enviar tan sols un petit núvol com el palmell de la mà, que s’alçava al cel des de la immensitat del mar. (cf. 1Re 18,43-44).
Benvolguts germans i germanes, preguem perquè Déu ens concedeixi la fe i la gràcia necessàries per ser bons companys de camí de Jesús. Dirigim la nostra mirada cap a tants germans que necessiten que els preguntem, com ho va fer Jesús: «què vols que faci per tu?» (Mc 10,51).
