Data: 24 de juliol de 2022
Aquest diumenge celebrem la segona Jornada mundial dels avis i de la gent gran, instituïda pel papa Francesc l’any passat. L’elecció d’aquesta data es deu a la proximitat de la festa dels sants Joaquim i Anna que, segons la tradició, van ser els pares de la Mare de Déu quan ja tenien una edat avançada i, per tant, els avis de Jesús.
El lema triat pel Sant Pare per a aquesta commemoració és una frase del salm 92: “En la vellesa continuaran donant fruit” (Sal 92, 15). Això ho veiem realitzat en els pares de la Verge: humanament havien perdut l’esperança de ser pares i, no obstant això, no havia defallit la seua fe en Déu i vivien en santedat i justícia en la seua presència, com tots els justos que esperaven la salvació d’Israel. I va ser precisament en aquest moment de la seua vida, quan van rebre de Déu un regal que no hagueren pogut imaginar mai i una missió per a la qual ells, per la seua fe i per la seua vida santa, estaven preparats: acollir a la que estava destinada a ser la Mare del Messies i educar-la perquè fos capaç de parar atenció a les coses de Déu i estigués disponible per a complir la seua voluntat. En la vellesa van produir un fruit que és reflex de la seua santedat. Sant Joan Damascè, en una homilia en la festa dels pares de la Verge els enalteix amb aquestes paraules: “Oh matrimoni feliç de Joaquim i Anna… sereu coneguts pel fruit de les vostres entranyes, tal com digué el Senyor: Els coneixereu pels seus fruits… Vosaltres vau establir la vostra vida d’una manera grata a Déu i digna d’aquella filla que tinguéreu… vau portar una vida piadosa i santa, vau donar al món la Mare de Déu, que romandria sempre verge… vau tenir una filla superior als àngels i sobirana d’ells”.
Cada edat de la vida té les seues pròpies temptacions. L’ancianitat, afirma el papa Francesc en el seu missatge, “no és una estació fàcil de comprendre”, ni per als qui l’estan vivint i, sovint, tampoc per a les persones pròximes i per al conjunt de la societat. Els qui es troben en ella, moltes vegades perden la il·lusió i les motivacions que els han portat a lluitar i treballar al llarg de la seua vida laboral. És com si no estiguérem preparats per a afrontar aquesta situació, per la qual cosa molts la viuen amb la resignació de qui no té cap projecte, perquè tot està ja fet, i cap fruit que donar. Per això el Papa, en el seu missatge, exhorta els majors, entre els quals s’inclou ell mateix, a que pensen que “envellir no és una condemna, és una benedicció”; a viure “una ancianitat activa també des del punt de vista espiritual, cultivant la vida interior per mitjà de la lectura de la Paraula de Déu, l’oració quotidiana, la pràctica dels sagraments i la participació en la litúrgia”; a oferir als fills i nets un “afecte ple d’atencions”; i a acostar-se als pobres i afligits “amb l’ajuda concreta i l’oració”. D’aquesta manera, en l’ancianitat es continuen donant fruits.
El Papa fa en el seu missatge una crida a tota la societat a que ens plantegem com acollim als majors: “les societats més desenvolupades inverteixen molt en aquesta edat de la vida, però no ajuden a interpretar-la; ofereixen plans d’assistència, però no projectes d’existència”. D’aquesta manera, el nostre món es deshumanitza. Si tinguérem actituds humanes amb ells, ni viurien la vellesa com una desgràcia, ni desitjarien la mort quan els arriba el moment de la malaltia i del dolor.
