Data: 11 de febrer de 2024
Benvolguts diocesans,
Un tema que ens preocupa molt com a comunitat cristiana és la crisi de la família. En les respostes al primer tema del treball diocesà per discernir un pla d’evangelització, el desafiament que heu assenyalat com a més important és precisament la crisi de la institució familiar. Sentim com creix el nombre de conflictes familiars, mentre que les ideologies dominants ataquen la institució familiar. Alguns de vosaltres parleu amb raó d’un “bombardeig mediàtic” en contra de la família.
Aquesta crisi afecta fortament la nostra societat, perquè la família és el lloc natural on creixem com a persones i on acollim els valors fonamentals que regiran les nostres vides. La família és “el lloc on s’aprèn a conviure en la diferència i a pertànyer als altres” (EG 66) i, per això, és la cèl·lula bàsica de la societat. A més, la família és una institució fonamental per a la vivència i transmissió de la fe. Ella és la “Església domèstica”, l’àmbit on es transmet la fe en Jesús i es comença a viure en aquesta fe. Per això, la crisi de la família comporta una ruptura en la transmissió de la fe.
Què podem fer? Tot i que el desafiament és molt gran, podem fer algunes coses importants. El primer és recolzar i acompanyar les famílies que hi ha a les nostres parròquies. Hem d’estar al costat de manera especial, de les famílies més joves que participen de la vida parroquial, facilitant-los l’acompanyament pastoral i espiritual que necessiten i també ajudant-los a l’educació dels fills. De vegades convindrà formar un equip de matrimonis, per compartir experiències, fomentar l’espiritualitat matrimonial i el suport mutu. En moments de crisi, serà convenient facilitar una orientació que ajudi a fer front a les dificultats que es presenten.
Podem, també, treballar perquè hi hagi més coordinació entre l’escola, la parròquia i les famílies. En el cas de les escoles públiques, caldrà contactar amb els professors de religió i implicar-los a l’educació cristiana dels nens. A les escoles catòliques, és urgent que hi hagi més coordinació amb les parròquies, conscients que tots treballem al servei de l’educació en la fe.
Em sembla també molt important mostrar la bellesa d’una vida matrimonial i familiar viscuda “en el Senyor”, per convidar altres persones a emprendre aquest camí sense por i viure la vida familiar segons l’Evangeli. Ens pot ajudar la preciosa exhortació “Amoris laetitia”, del papa Francesc que tracta precisament “sobre la bellesa i l’alegria de l’amor conjugal i familiar”.
Finalment, ens podem aliar amb tots els que defensen els valors de la família. És important garantir, entre d’altres, una protecció social adequada, el dret a l’habitatge, el dret dels pares a ser ells els qui eduquin els seus fills o el dret al descans i al lleure. En definitiva, com a societat i com a Església és urgent que apostem fort per la família.
