Data: 29 de gener de 2023
La tradició i la devoció del poble cristià han fet que el dia 2 de febrer, conegut popularment com la Candelera, sigui celebrat com una festa de la Mare de Déu quan en realitat el que es recorda i actualitza aquest dia és la Presentació de Jesús al temple; és, doncs, una festa en què el mateix Jesucrist n’és la persona central. Donem per descomptat, com ho reconeix tota la iconografia, que Jesús aniria en braços o acompanyat de Maria i Josep, però el que narra l’evangeli de sant Lluc va dirigit d’una manera especial i directa al Messies i Salvador. Són sobretot significatives les paraules de l’ancià Simeó quan es troba amb el Nen-Déu, i també les paraules d’Anna, la profetessa, que parlava sempre del Nen que tots esperaven i ara donava gràcies a Déu pel regal d’haver-lo conegut.
La Candelera és una festa molt popular en què pren molta importància la distribució d’unes espelmes que simbolitzen la llum que il·lumina el nostre camí de la vida. De nou, la Llum, Crist, ens indica que la foscor és vençuda i podem transitar per aquest món amb els ensenyaments lluminosos que emet la seva paraula i la seva actitud. És una invitació permanent a l’acceptació del triomf de la claredat, de la transparència, de la innocència. Tenim la gràcia de la seva llum que ens guia, ens acompanya i ens espera al final de la vida, el judici de la qual esperem que sigui amb l’acolliment i misericòrdia que només Ell sap fer.
És un dia que, en un cert sentit, anticipa la gran nit de la llum que és la Pasqua, on es manifesta amb total plenitud la presència de Crist ressuscitat en la vida del món. Se’ns demana, a més, que cadascun de nosaltres sigui portador d’aquesta mateixa llum que rep perquè, d’aquesta manera, transmetem autenticitat i coherència a les nostres paraules, accions i desitjos. I tot a l’estil de Jesús, com s’indica en els evangelis.
Aquesta festa se celebra amb molta alegria i intensitat en dos grups eclesials molt significatius: els membres de Vida Consagrada i les persones del Moviment Apostòlic Vida Creixent, tots dos amb una bona representació a la nostra diòcesi. Els primers, recorden la Presentació -la Consagració- del Senyor, tal com dèiem més amunt, i que han pres com a referència fonamental per a la seva pròpia consagració, dins d’un carisma determinat, al servei de l’Església, aplicant a la seva vida els consells evangèlics amb radicalitat i entusiasme. Els segons, per la seva edat, han vist en les paraules i en l’actitud dels ancians Simeó i Anna un referent de confiança en les promeses de Déu i d’esperança en el lliurament i dedicació als altres sense cansaments ni desànims.
A la nostra diòcesi hi viuen diverses comunitats de Vida Consagrada que col·laboren en molts serveis parroquials i en institucions diocesanes. Ja les vam enumerar l’any passat i no fa falta repetir-les de nou enguany, ja que molts de vosaltres en teniu coneixement i soleu agrair el seu servei i col·laboració. No afegeixo més elogis a la seva situació i demano a tothom pregàries per les vocacions de cada congregació. Ens en fan falta, ara més que mai.
També a moltes parròquies hi ha grups de Vida Creixent que es reuneixen de manera periòdica per pregar, comentar temes personals o familiars i seguir un pla de formació cristiana. Per aquest últim objectiu reben unes indicacions dels responsables d’aquest moviment apostòlic en una mena de llibre-fullet que els ajuden a centrar el tema de diàleg, sempre buscant la relació amb les paraules i els gestos de Jesús que es transmeten amb fidelitat per l’Església.
