Data: 3 de novembre de 2024
Hem iniciat novembre, un mes que s’obre amb dues celebracions que per als cristians van sempre molt unides: la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts.
D’una banda, per Tots Sants, l’1 de novembre, recordem totes les persones que han passat per la vida fent el bé, estimant i donant la vida com Jesús. Són els sants i les santes, els coneguts i els desconeguts. Són els amics de Déu, persones autèntiques que han viscut el missatge de les benaurances. Els seus noms estan escrits en el llibre de la vida (cf. Ap 20,12). Ells són un estímul per seguir amb alegria les petjades de Jesús.
D’altra banda, el 2 de novembre, dia dels fidels difunts, preguem per tots aquells que ens han deixat i que han acabat el seu camí aquí a la terra. Els recordem amb afecte, els portem al cor. Per això preguem a Déu Pare misericordiós, per intercessió de santa Maria i de tots els sants, perquè puguin gaudir ja de la vida eterna al cel. També els demanem que vetllin per nosaltres.
Aquests dies també hi ha dos importants esdeveniments dins de l’Església: la clausura de la segona sessió del Sínode dels bisbes sobre la sinodalitat i, el proper Nadal, l’apertura del Jubileu del 2025, que el papa Francesc ha volgut centrar en la virtut teologal de l’esperança, amb el lema «Pelegrins d’esperança».
L’esperança cristiana és molt necessària en el món d’avui. Units a Déu podem mantenir viva la flama de l’esperança amb la Paraula de Déu. Diguem al Pare amb fe: «En tu, Senyor, m’emparo; no em fallis. Jo mantindré sempre l’esperança i et lloaré més i més.» (cf. Salm 70).
Quan caminem amb Crist, la llum i el consol de l’esperança viuen en nosaltres mentre avancem pels viaranys de la vida. Per això, preguem a Jesús com ho van fer els deixebles d’Emmaús: «Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar». (Lc 24,29). En el declivi de la vida, la mort és molt més present; com en aquests dies, quan recordem i preguem pels absents i ho celebrem seguint tradicions dels nostres avantpassats.
La globalització ha propiciat que moltes celebracions i tradicions d’altres llocs arribessin a nosaltres. En aquestes dates, en què anem al cementiri, preguem pels difunts, fem la castanyada i mengem panellets, la celebració de Halloween («vigília de Tots Sants») també s’ha fet un lloc. Aquesta tradició, probablement celta, no té gaire a veure amb la fe cristiana, però s’ha estès considerablement. Ha esdevingut una mena de desfilada en què la mort és la protagonista i on abunden les disfresses de personatges terrorífics.
Nosaltres, els cristians, no mirem la mort amb por, sinó amb esperança, preguem pels morts i els deixem en la pau de Déu, perquè puguin arribar a la joia plena del cel. En aquest sentit agraeixo la iniciativa de molts cristians, que davant l’expansió de la fosca celebració de Halloween proposen celebrar la festa de Holywins («la santedat guanya»), una festa on els protagonistes són els sants i on es convida les famílies, particularment els infants, a disfressar-se de sants i donar-los a conèixer. Cal que presentem amb alegria la llum de la nostra esperança.
Benvolguts germans i germanes, visquem el veritable sentit de les celebracions amb què iniciem el mes de novembre, tan arrelades a la nostra història i cultura, i plenes d’esperança cristiana.
