Data: 12 d’abril de 2020
Benvolguts,
En la litúrgia del Divendres Sant hem reviscut l’escena de l’Evangeli en què Ponç Pilat presenta Jesús, flagel·lat i coronat d’espines, a la multitud morbosament atiada pels grans del poble: «Aquí teniu l’home [Ecce homo].» Poc es pensava que, en aquell moment, estava proclamant la veritat més vital per a la humanitat. Sant Joan Pau II, en el seu llibre Travessant el llindar de l’esperança (1994), ens diu que Crist ha tocat la veritat íntima de l’home sobretot amb la seva creu i resurrecció. Perquè Crist ens diu que per trobar la vida cal perdre la vida; per néixer, cal morir; per salvar-se, cal prendre la creu. «Aquesta és la veritat essencial de l’Evangeli» —afirma el sant papa—, «que sempre i pertot arreu xocarà contra la protesta de l’home.»
D’aquí que l’autèntica evangelització no hagi estat mai quelcom fàcil. Nosaltres mateixos experimentem que la pròpia evangelització és un repte de cada dia. Sempre i pertot arreu l’Evangeli esdevé un desafiament davant la feblesa humana. I justament en aquest desafiament hi troba la seva força. Perquè tan sols superant-se a si mateix, l’home esdevé plenament home.
Enmig de la greu crisi sanitària que vivim aquests dies, amb la munió de malalts i morts a conseqüència del contagi pel virus, malgrat tot, discernim en la humanitat una necessitat dolorosa i, en un cert sentit, profètica, d’esperança, com de respir per la vida. Sense esperança no es pot viure. L’activitat de l’home és molt més condicionada per l’espera del futur que per la possessió del present. L’home té necessitat de finalisme, d’encoratjament, de pregustació de la joia futura. L’entusiasme, que és la molla de l’acció i del risc, no pot sorgir sinó d’una esperança forta i serena. L’home necessita un optimisme sincer, no il·lusori.
Doncs bé, avui, dia de Pasqua, estem en condicions d’adreçar-vos un missatge d’esperança. La causa de l’home —malgrat el sofriment, la creu i la mort— no està perduda, sinó que està en franc avantatge. Ni l’egoisme, ni la prepotència, ni les pandèmies, ni la indigència, ni la llicència dels costums, ni la ignorància, ni les múltiples deficiències que encara caracteritzen i afligeixen la societat contemporània, no impediran instaurar un veritable ordre humà, un bé comú, una civilització nova.
Certament, mentre vivim en el món, no podrem abolir la feblesa humana, ni el desgast de les metes aconseguides, ni el dolor, ni el sacrifici, ni la mort temporal. Però tota misèria humana podrà tenir assistència i confort. Més encara, coneixerà aquell gran valor que el secret dels cristians pot conferir a tota decadència humana. L’esperança no s’apagarà, precisament en virtut d’aquest secret que avui ja no és tal per a ningú de nosaltres. Ja ho enteneu: és el secret, o millor, és l’anunci Pasqual!
La nostra fe ens diu: Jesús ha ressuscitat! No és un somni, no és una utopia, no és un mite: és realisme evangèlic. I sobre aquest realisme nosaltres, els creients, fonamentem la nostra força, la nostra esperança, així com la nostra pròpia concepció de la vida, de la història i de la mateixa civilització terrenal. Crist ha ressuscitat! Al·leluia!
Des de la perspectiva de la mort i la resurrecció del Crist, tan humana i al mateix temps tan divina, us encoratjo a tornar a emprendre cada dia l’aventura de la fe enmig de les contrarietats i les tempestes del nostre món. Santa Pasqua!
