Data: 28 de gener de 2024
El divendres, 2 de febrer, els cristians celebrem una festa entranyable i popular, la Candelera. Molts encara recordem el repartiment de candeles a les misses de les nostres parròquies i els sacerdots explicant el significat de la llum que projecten quan les encenem. Aquest signe de les espelmes també es vincula a la corona d’Advent i, sobretot, al ciri pasqual la llum del qual il·lumina tota l’assemblea que participa en la nit de la Pasqua: la referència a Crist, llum del món, és obligada i central en la vida cristiana. Il·luminats per Crist podem caminar amb seguretat buscant com fer el bé que Ell ens marca i com evitar el mal que ens posa en alerta.
La Candelera és la festa de la Presentació de l’Infant Jesús al temple. Acompanyat de Maria i Josep, mostrava públicament la seva consagració a la missió que li havia encomanat el seu Pare. Al temple es va trobar dos ancians, Simeó i Anna, que el van reconèixer i van agrair a Déu haver contemplat el rostre del Nen i haver culminat les expectatives de les seves vides.
En aquesta data els membres de la Vida Consagrada i els ancians s’alegren i commemoren la seva festa anual perquè, els primers, se senten identificats amb l’acte del Senyor i, els segons, volen fer seves les paraules dels ancians Anna i Simeó davant de Jesús a l’entrada del temple.
A la nostra diòcesi comptem amb comunitats i grups de les dues realitats pastorals que pretenen donar a conèixer a la societat la seva vivència d’acord amb els valors evangèlics i donar gràcies per una vida plena de la presència de Déu, que discorre amb moltes alegries i amb algunes dificultats. El treball, la família, el compromís eclesial, les relacions humanes, la participació ciutadana són motius suficients per agrair el regal de l’existència. Un regal que, amb les qualitats i limitacions personals, es posa a disposició de tothom per ajudar a construir una societat més justa i solidària. Els catòlics, moguts per la fe en el Senyor, estem cridats a millorar el nostre món i a oferir el missatge de bondat i de pau que neix de l’evangeli. El compromís social i l’oferta de salvació són les dues parts d’una mateixa realitat en què hem nascut, crescut i participat amb la resta d’amics i coneguts. Els indiferents o els qui no professen la nostra fe poden i han de demanar-nos sempre un testimoniatge coherent i, al mateix temps, mostrar respecte i alegria per compartir amb nosaltres la solució als problemes que planteja diàriament la societat en tots els àmbits: l’educatiu, el sanitari, l’esportiu o el cultural.
Els membres de les comunitats de religiosos disseminades per tota la geografia diocesana solen actuar segons aquest tarannà; i també els grups de Vida Creixent, moviment apostòlic de l’Església catòlica que, després d’una llarga vida, mantenen la fe i treballen per transmetre-la a la seva família. És de justícia que celebrin la seva festa i que tots reconeguem la seva contribució a la convivència i a l’entesa entre els diferents grups socials. Són portadors d’experiència, de saviesa i de relació comunitària que beneficia el conjunt de la societat. Manifesten “quelcom” distintiu que mou la seva vida omplint-la de sentit i d’entusiasme: és la fe en Jesucrist, que uns han concretat en la seva marxa a missions, o en l’educació, o en l’atenció als més desposseïts i marginats; i altres, ja molt grans, a dipositar en el cor de fills i nets l’amor de Déu que han rebut des de la infantesa.
Tots plegats han ajudat a l’elaboració de l’actual Pla Pastoral (2020-2024) amb el desenvolupament d’unes actituds personals que convenia conrear, com la contemplació i l’escolta, la fidelitat als compromisos, la humilitat i la senzillesa en el parlar i en l’escoltar, l’estil de vida comunitari i participatiu, l’estar sempre en servei, tenir disponibilitat i ser responsable.
