Data: 6 de desembre de 2020
El proper dimarts celebrarem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, la festa mariana més important de l’Advent, un temps de gràcia que ens parla d’una presència sempre nova del Senyor enmig nostre. Ell no va entrar en el nostre món a la força. Truca a la porta, vol que el deixem entrar. En l’evangeli d’aquesta solemnitat escoltarem la narració de l’Anunciació a Maria. L’àngel li anuncia que ha estat escollida per a ser la Mare del Messies. Ella és la porta per la qual el Fill de Déu ha d’entrar en la nostra història. La seua missió és única i decisiva per a la salvació de la humanitat. Malgrat això, Déu respecta la seua llibertat. Sant Bernat de Claravall, en els seus sermons sobre aquest passatge de l’Evangeli, imagina que tota la humanitat està esperant la seua resposta a l’àngel: “Acabeu de sentir, oh Verge, que concebreu i tindreu un fill … l’àngel espera la vostra resposta. També esperem nosaltres la vostra paraula de misericòrdia … ho espera tot el món, postrat als vostres genolls … de la vostra boca depèn el consol dels pobres, la redempció dels captius, la salvació de tots els fills d’Adam … Responeu de seguida … ¿Per què trigueu? Mireu que el qui desitgen totes les nacions us truca a la porta … I Maria va dir: «sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les seues paraules»”. El Senyor demana el consentiment de Maria per entrar al nostre món. Tampoc vol entrar a la força en les nostres vides, ve a nosaltres demanant que el deixem entrar per a omplir-nos d’alegria i d’esperança. Imitant a Maria, no deixem que passe de llarg. Aprofitem la gràcia de l’Advent per obrir-li de veritat els nostres cors.
L’àngel és enviat a Maria. La saluda dient que és plena de gràcia i li anuncia que Déu li ha concedit el seu favor. En Ella resplendeix d’una manera singular la santedat i la Gràcia. Sant Bernat ho comenta amb aquestes paraules: “¿a qui va ser enviat l’àngel? Va ser enviat a una verge promesa amb un descendent de David. ¿Qui és aquesta verge tan digna que la saluda un àngel i tan humil que està promesa amb un artesà? ¡Admirable combinació en la que s’uneixen la virginitat i la humilitat!. Estàs sentint parlar d’una verge que és humil”. Déu ha posat els seus ulls en eixa verge perquè era humil. Certament la seua virginitat va atraure el favor de Déu, però va ser la humilitat la que va fer agradable a Déu eixa virginitat. Maria va ser elegida i va concebre per la seua humilitat.
Conscient d’això, en el Magnífica dirà que el Senyor “ha mirat la petitesa de la seua serventa”. ¿Qui és Maria? ¿Qui és eixa verge a la que va ser enviat l’àngel? És una verge santa, senzilla, obedient. En la humilitat i en la virginitat es manifesta la plenitud de la seua santedat. Per això Ella ens indica el camí perquè el Senyor, quan truque a la nostra porta, pugui entrar: el camí de la senzillesa i de la humilitat. En un món on sovint els homes ens enorgullim d’allò que fem, som o tenim, d’allò que aconseguim en la vida, no oblidem el que ens diu el profeta Isaïes: “Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula”
Que aquest Advent sigui un temps per a créixer en humilitat. I així creixerem també en el sentit més autèntic del que significa la santedat, que és donar-li el nostre cor, la nostra persona i la nostra vida al Senyor.
