Data: 8 de desembre de 2024

Estimats germans,

En el nostre programa pastoral hem fixat com un eix important el primer anunci, que ha de ser una dimensió constitutiva de tota l’acció. Amb el terme “primer anunci” es fa referència a la proclamació del nucli de la fe cristiana, adreçada tant a qui està allunyat de la fe com als mateixos creients. El papa Francesc ha insistit molt que el primer anunci o kerygma ha d’ocupar el centre de tota l’acció evangelitzadora i ha subratllat que sempre ha de ser el primer, no tan sols perquè és el que s’escolta en primer lloc, sinó perquè és l’anunci principal, que mai no pot ser abandonat: “No hi ha res més sòlid, més profund, més segur, més dens i més savi que aquest anunci” (EG, 165). L’anunci que Jesucrist ens estima i ens salva ha de ser proclamat en tot moment: en la catequesi i la litúrgia, en l’acció social i en la predicació, en la vida quotidiana dels homes, perquè “és l’anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar de totes maneres al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments” (EG, 164).

El pla d’evangelització preveu, per al darrer curs, créixer com a Església que anuncia el goig de creure en Jesucrist. Això no vol dir que hàgim d’esperar fins aquell moment per evangelitzar; el que significa és que en aquest curs tots posarem l’accent en el primer anunci, potenciant la implicació de tots en l’evangelització.

Al mateix temps que s’afirma el caràcter local i veïnal de la parròquia, cal evitar concebre-la de forma aïllada i autoreferencial. Per això, cal mantenir-la oberta, en primer lloc, a les altres parròquies i realitats de la diòcesi. També és important que la seva missió sigui complementada i enfortida amb el que es promou des de les delegacions diocesanes (la pastoral sectorial), els moviments i associacions i la vida consagrada. Totes aquestes realitats són necessàries per a enriquir la vida de la comunitat parroquial.

Alhora, les parròquies han de romandre molt unides a l’Església universal, a la comunió de les Esglésies, i no poden perdre de vista la missió “ad gentes”, és a dir, l’activitat missionera específicament adreçada als països on l’Evangeli encara està en les primeres fases del seu anunci i arrelament.