Dimecres 26 de febrer de 2025, la majoria dels grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) registren la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo”, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida; i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l’àmbit social i de 5 col·legis professionals.
Durant 5 anys s’ha treballat intensament per aconseguir un text de consens que donés resposta a les necessitats de les persones sense llar i garantís que aquestes fossin subjectes de dret. El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials.
La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis – encara que la persona visqui al carrer – cosa que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La proposició posa en relleu la importància d’establir una equitat territorial, que actualment no es dona.
El text legal també estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, compta amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, llevat que suposi l’exercici de violència, intimidació o s’inscrigui en xarxes de delinqüència organitzada, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques. Cal mencionar que la proposta consisteix en una llei que connecta amb la Llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge, ja que les qüestions d’habitatge tenen regulació pròpia.
El director de la proposta de text legal, Antoni Milian, ha afirmat: ”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, i les entitats socials que han impulsat la llei han recordat que “des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat”, a més de destacar la importància de la seva aprovació “per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades”. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
La Llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarisme més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les 7 primeres categories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al ras, les que passen la nit en albergs per a persones sense llar, les persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, les que viuen en refugis per a dones, les que viuen en equipaments residencials per a immigrants, les que es troben en procés de sortida d’institucions i les que reben suport de llarga durada, per trobar-se en situació de sense llar. Aquest enfoc dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
Les entitats promotores de la iniciativa destaquen que la xifra de persones en situació de sensellarisme ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, i s’estima que supera les 24.000 persones.
L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.
El text legal presentat és el mateix que es va presentar en la legislatura anterior amb el nom de “Proposició de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” i que es va tramitar fins la dissolució de la legislatura anterior. A aquest text inicial només se li han fet petites correccions tècniques.
Les entitats socials reclamen la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible. Situacions com la viscuda aquesta nit passada a l’Aeroport del Prat, en què s’han desallotjat les persones que hi dormen perquè no tenen llar, ni cap altre entorn segur on descansar, i sense donar-los cap alternativa habitacional, evidencien la necessitat de protegir legalment les persones en situació de sensellar.
Font: Càritas Catalunya, Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, i Assís Centre d’Acollida; i Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
