Data: 1 de maig de 2022
En la primera lectura d’aquest tercer diumenge de pasqua se’ns narra que els apòstols van ser conduïts davant el Sanedrí per a ser interrogats pel gran sacerdot perquè, malgrat que se’ls havia prohibit ensenyar en nom de Jesús, ells continuaven anunciant l’Evangeli. Quan els demanen explicacions, Pere i els altres deixebles únicament troben una manera de justificar la seua actuació: “Obeir Déu es primer que obeir els homes” (Ac 5, 29). Després de ser assotats, els van deixar en llibertat prohibint-los parlar en nom de Jesús. Les autoritats del poble segurament pensaven que amb aquest escarment s’espantarien i deixarien de predicar. No obstant això, ells “es retiraren del tribunal del Sanedrí contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús” i “cap dia deixaven d’ensenyar, en el temple i per les cases, anunciant la bona notícia sobre el Messies Jesús” (Ac 5, 41-42). Davant l’amenaça van reaccionar amb la llibertat que dona el coneixement de Crist.
Aquesta situació es repeteix constantment al llarg de la història de l’Església. Els cristians, igual que aquells primers deixebles, estem cridats a donar testimoniatge de la fe en les diverses situacions i circumstàncies en les quals ens toca viure. Aquest, no consisteix a fer patir a ningú per la Veritat ni en discursos ideològics que únicament busquen convèncer d’unes teories, sinó a donar raó de la nostra esperança amb delicadesa i respecte i estar disposats a acceptar el patiment per ella. Només així pot donar fruits amb el temps l’anunci de l’Evangeli. La llibertat cristiana consisteix a no deixar-se vèncer per la por davant les dificultats que ens puga suposar el testimoniatge de la fe, i és possible pel do de fortalesa que ens dona l’Esperit Sant.
En el context cultural en què vivim a Europa, als cristians se’ns plantegen uns nous reptes: comportaments que fins ara eren tolerats mitjançant una despenalització adquireixen la consideració de drets que han de ser protegits i promoguts. Això està tenint conseqüències en la legislació: recentment s’ha donat un pas més en el conjunt de lleis que condueixen al fet que la vida humana quede greument desprotegida, amb l’aprovació de la llei que permet la pràctica de l’eutanàsia i la considera com un dret. També s’han aprovat lleis que s’inspiren en principis antropològics que absolutitzen la voluntat humana, o en ideologies que no reconeixen la naturalesa de l’ésser humà que li ha estat donada en la creació i que ha de ser la font de tota moralitat. D’aquesta manera, els desitjos subjectius passen a considerar-se drets sense reconèixer ni acceptar cap límit ètic.
Si a això unim la pretensió per part dels poders públics de modelar la consciència moral de les persones, no ens pot estranyar que en aquestes lleis es promoga, a més, la imposició d’aquests valors i principis en els plans educatius amb mesures coercitives, i es dificulte el dret a l’objecció de consciència tant de les persones com de les institucions educatives, sanitàries o d’assistència social, limitant l’exercici de la llibertat. Per a orientar els catòlics davant aquesta situació, la Comissió episcopal per a la Doctrina de la Fe ha publicat una nota en la qual es recorden els principis que han d’inspirar la seua actuació en defensa de la vida i de la llibertat. Durant les pròximes setmanes la comentarem.
