Data: 20 de setembre de 2020
El proper 24 de setembre celebrarem la memòria de la Mare de Déu de la Mercè, una advocació mariana unida al record històric de la fundació de l’orde mercedària pel rescat dels captius, inspirada, segons la tradició, a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I. Malgrat que aquesta devoció neix en un context històric molt concret (l’alliberament dels esclaus que eren tractats amb crueltat), el missatge que conté i la intuïció teològica que la fonamenta encara avui és plenament actual: Maria, com a Mare que és de tota la humanitat cridada a la salvació per l’obra redemptora de Jesucrist, coopera amb el seu Fill en la missió de posar els fills dels homes en el camí de la llibertat que de dret els pertoca com a éssers humans i, sobretot, com a fills de Déu. Per això la Mare de Déu de la Mercè és invocada com a patrona i protectora de les persones privades de llibertat. Us convido, doncs, a què durant aquests dies ens recordem d’elles i les tinguem presents en les nostres pregàries.
La llibertat és un bé essencial de la persona humana, i la seua privació sols està justificada quan no es troben altres camins per garantir la convivència i el bé de la societat. En qualsevol cas, no s’ha d’oblidar que qui compleix una condemna pel motiu que sigui, no perd la dignitat pròpia de l’ésser humà i, per això, s`han d’evitar els càstigs i penes innecessàries que únicament busquen la humiliació. La privació de llibertat no justifica que els altres drets de la persona siguin retallats.
L’esser humà és capaç del millor i del pitjor. Quan tenim notícies d’alguns fets i de les persones que els han comés, les associem als seus comportaments delictius i tenim el perill de veure en elles únicament allò que és dolent. Un cristià no pot tenir eixa mirada: qui ha comés un delicte no deixa de ser persona. A més, Jesucrist ha mort per redimir i salvar tots el homes. Nosaltres no podem condemnar totalment ningú. Déu no vol mirar allò que és dolent en el cor dels éssers humans, sinó allò que és bo i pot ser l’inici del seu camí de salvació.
En la nostra diòcesi no tenim centres penitenciaris, però sí un nombre considerable de persones privades de llibertat, moltes de les quals es troben als centres d’Albocàsser (Castelló) i Mas d’Enric (Tarragona). La delegació de pastoral penitenciària, organitzada en dos grups que col·laboren en la pastoral d’aquestes presons, acompanya els qui ho sol·liciten i els ajuda en algunes necessitats bàsiques. Aquells que voleu col·laborar podeu informar-vos i fer la vostra aportació en les vostres parròquies o en la seu més propera de Càritas.
No oblidem que la pandèmia que estem vivint ha agreujat la situació dels presos. A l’igual que en les residències d’ancians, degut a les mesures per a previndre els contagis, les visites s’han reduït al mínim. Això els ha afegit un sofriment nou. Aquest any més que mai els hem de tindre presents en aquesta festa de la Mercè, a ells i a les seues famílies.
Amb la meua benedicció i afecte.
