Benvolguts germans i germanes,
Se celebra avui la memòria litúrgica de la benaurada Mare de Déu invocada amb el títol de Reina. És una festa d´institució recent, encara que el seu origen i devoció són antics: va ser instituïda pel venerable Pius XII l´any 1954, al final de l´Any Marià, fixant per a la seva celebració la data del 31 de maig (cf. Carta enc. Ad cæli Reginam , 11 d´octubre de 1954: AAS 46 [1954] 625-640). En aquesta circumstància el Papa va dir que Maria és Reina més que qualsevol altra criatura per l´elevació de la seva ànima i per l´excel·lència dels dons rebuts. Ella no deixa de dispensar tots els tresors del seu amor i de les seves cures a la humanitat (cf. Discurs en honor de Maria Reina, 1 de novembre de 1954). Ara, després de la reforma postconciliar del calendari litúrgic, es va traspassar a vuit dies després de la solemnitat de l´Assumpció per posar en relleu l´íntima relació entre la reialesa de Maria i la seva glorificació en cos i ànima al costat del seu Fill. En la constitució del concili Vaticà II sobre l´Església llegim: «Maria va ser portada en cos i ànima a la glòria del cel i elevada al tron pel Senyor com a Reina de l´univers, per a ser conformada més plenament al seu Fill» ( Lumen gentium, 59 ).
Aquest és el fonament de la festa d´avui: Maria és Reina perquè va ser associada al seu Fill d´una manera única, tant en el camí terrenal com en la glòria del cel. El gran sant de Síria, Efrem el Siri, afirma, sobre la reialesa de Maria, que deriva de la seva maternitat: ella és Mare del Senyor, del Rei dels reis (cf. Is 9,1-6) i ens assenyala Jesús com a vida, salvació i esperança nostra. El servent de Déu Pau VI recordava en la seva exhortació apostòlica Marialis cultus : «En la Verge Maria tot es troba referit a Crist i tot depèn d´ell: amb vista a ell, Déu Pare la va elegir des de tota l´eternitat com a Mare tota santa i la va adornar amb dons de l´Esperit Sant que no van ser concedits a ningú altre» (n. 25).
Però ara ens preguntem: què vol dir Maria Reina? És només un títol unit a d´altres? La corona, és un ornament al costat d´altres? Què vol dir? Què és aquesta reialesa? Com ja hem indicat, és una conseqüència de la seva unió amb el Fill, d´estar en el cel, és a dir, en comunió amb Déu. Ella participa en la responsabilitat de Déu respecte al món i en l´amor de Déu pel món. Hi ha una idea vulgar, comuna, de rei o de reina: seria una persona de poder i riquesa. Però aquest no és el tipus de reialesa de Jesús i de Maria. Pensem en el Senyor: la reialesa i el ser rei de Crist està entreteixit d´humilitat, de servei, d´amor: és sobretot servir, ajudar, estimar. Recordem que Jesús va ser proclamat rei a la creu amb aquesta inscripció escrita per Pilat: «El rei dels jueus» (cf. Mc 15,26). En aquell moment, sobre la creu es mostra que ell és rei. De quina manera és rei? Patint amb nosaltres, per nosaltres, estimant fins a l´extrem, i així governa i crea veritat, amor, justícia. O pensem també en un altre moment: a l´última cena s´abaixa a rentar els peus dels seus. Per tant, la reialesa de Jesús no té res a veure amb la dels poderosos de la terra. És un rei que serveix els seus servidors; així ho va demostrar durant tota la seva vida.
I el mateix val per a Maria: és reina en el servei a Déu en la humanitat; és reina de l´amor que viu l´entrega d´ella a Déu per entrar en el designi de la salvació de l´home. A l´àngel li respon: «Heus aquí l´esclava del Senyor» (cf. Lc 1, 38), i en el Magníficat canta: «Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa» (cf. Lc 1,48). Ens ajuda. És reina precisament estimant-nos, ajudant-nos en totes les nostres necessitats; és la nostra germana, esclava humil.
D´aquesta manera ja hem arribat al punt fonamental: Com exerceix Maria aquesta reialesa de servei i d´amor? Vetllant sobre nosaltres, els seus fills: els fills que es dirigeixen a ella en la pregària, per donar-li gràcies o per demanar la seva protecció maternal i la seva ajuda celestial potser després d´haver perdut el camí, oprimits pel dolor o l´angoixa per les tristes i complicades vicissituds de la vida. En la serenitat o en la foscor de l´existència, ens adrecem a Maria confiant en la seva contínua intercessió, perquè ens obtingui del seu Fill totes les gràcies i la misericòrdia necessàries per al nostre peregrinar al llarg dels camins del món. Per mitjà de la Mare de Déu, ens dirigim amb confiança a aquell que governa el món i que té a la seva mà el destí de l´univers. Ella, des de fa segles, és invocada com a Reina dels cels; vuit vegades, després de l´oració del sant rosari, és implorada en les lletanies lauretanes com a Reina dels àngels, dels patriarques, dels profetes, dels apòstols, dels màrtirs, dels confessors, de les verges, de tots els sants i de les famílies. El ritme d´aquestes antigues invocacions, i les oracions quotidianes com la Salve Regina, ens ajuden a comprendre que la Mare de Déu santíssima, com a Mare nostra al costat del seu Fill Jesús en la glòria del cel, està sempre amb nosaltres en el desenvolupament quotidià de la nostra vida.
El títol de reina és, per tant, un títol de confiança, d´alegria, d´amor. I sabem que aquella que té en part el destí del món a les seves mans és bona, ens estima i ens ajuda en les nostres dificultats.
Benvolguts amics, la devoció a la Mare de Déu és un component important de la vida espiritual. En la nostra pregària no deixem de dirigir-nos a ella amb confiança. Maria intercedirà segurament per nosaltres davant del seu Fill. Mirant-la a ella, imitem la seva fe, la seva disponibilitat plena al projecte d´amor de Déu, la seva acollida generosa de Jesús. Aprenguem a viure com Maria. Ella és la Reina del cel propera a Déu, però també és la mare pròxima a cadascun de nosaltres, que ens estima i escolta la nostra veu. Gràcies per l´atenció.
