Data: agost de 2020
Sens dubte és bo que la naturalesa entri en les nostres vides personals «per la porta gran», almenys en temps especials, com les vacances. És bo en molts sentits per a la salut social i pròpia.
Però anem més enllà. Considerem que sobretot aquesta obertura de la finestra a la naturalesa és necessària, des del punt de vista de la nostra fe en Déu creador i redemptor del món. Més concretament a partir dels missatges que escoltem en la Carta Encíclica Laudato Si’ del papa Francesc. Enguany es compleix el cinquè aniversari de la seva publicació i som convidats a fixar-nos especialment en la seva cri da a viure amb esperit evangèlic l’ecologia integral.
Des de la nostra Diòcesi ens adherim a la invitació que ens arriba del Dicasteri vaticà per al Desenvolupament Integral per a sumar-nos al denominat «Temps de la Creació». Una iniciativa que consisteix en intensificar l’atenció i el compromís de l’Església en favor de la cura de l’anomenada casa comuna, el cosmos, el món natural que acull la nostra humanitat i davant el qual tenim una greu responsabilitat.
El Papa reconeix que és tasca de tota la humanitat cuidar i respectar la natura. La seva intenció expressa en aquesta encíclica és, mitjançant el diàleg, oferir l’aportació de la fe i la moral cristiana a aquesta tasca universal i comuna. Però aquesta aportació no és un simple conjunt de doctrines, sinó que forma part de la nostra fe,que és vida, veritat, goig, recerca, possessió, amor, acció, contemplació, compromís, etc.
Per això pretenem en aquestes breus línies convidar a la realització d’un esforç d’aprofundiment en la vivència d’una ecologia cristiana i integral, mitjançant l’observació, la lectura i la meditació en aquest temps propici de les vacances.
Només recordem una condició, que farà factible aquest exercici. Els sentits són les finestres mitjançant les quals ens obrim al món exterior. Però, si volem descobrir quelcom més que la imatge material, els sentits han de ser dirigits per una determinada disposició interior. ¿En què consisteix aquesta disposició interior? Consisteix en tot el que inclou la mirada de fe: obertura, escolta, disponibilitat, sensibilitat, contemplació. Tot allò que ens permet copsar amb la vista el missatge de vida contingut en el llibre de la Sagrada Escriptura més enllà de la lletra, així com ens fa capaços de descobrir la Paraula de Déu en altres dos llibres on ella també habita, és a dir, la història i la naturalesa.
Sant Bonaventura, seguint el seu mestre sant Francesc d’Assís, va arribar a escriure aquestes paraules:« Qui no veu les innombrables esplendors de les criatures, està cec; qui amb tantes veus no es desperta, està sord; qui no lloa Déu per totes aquestes meravelles, està mut; qui amb tants signes no s’eleva fins al primer principi, és neci» (Itinerarium mentis in Deum, I,15).Les mirades vers la naturalesa són moltes i variades, segons les disposicions interiors: hi ha qui hi buscarà el rendiment econòmic, la pura forma estètica, el seu interès polític, el mer gaudi plaent… Els nostres ulls hi voldrien descobrir el do que ens ve del Senyor, perquè gaudim de la seva bellesa, ens ajudi a subsistir, compartim els seus béns i, en definitiva, lloem Déu, que tant ens regala.
Missatges escollits de l’encíclica Laudato Si’, així com els textos de la Sagrada Escriptura corresponents a cada diumenge, ens ajudaran a descobrir i aprofundir a la llum del misteri que el Senyor continua oferint-nos per a la nostra salvació.
