Data: 28 de juliol de 2024
Avui celebrem la quarta Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. En aquest dia l’Església recorda amb afecte tota la gent gran, especialment les persones que estan soles i desvalgudes.
Amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens ha regalat un bell missatge amb el lema «No m’abandonis al temps de la vellesa» (cf. Sal 71,9). Enguany el Papa ens proposa que meditem alguns textos de la Sagrada Escriptura. Centrant-me en un d’ells, del llibre de Rut, voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions.
El llibre de Rut és un escrit de l’Antic Testament que ens pot ajudar a mantenir la fe i l’esperança en temps difícils. El seu autor explica la història de Noemí, una dona gran que, després de la mort del seu marit i dels seus dos fills, es queda en companyia de les seves joves, Orpà i Rut.
Noemí diu a les seves joves que la deixin sola i tornin amb la seva família, ja que no vol ser una càrrega per a elles. La seva actitud ens recorda a totes aquelles persones grans que senten que són un llast per als altres i viuen soles a casa seva, tristes i, a vegades, desanimades. No podem ignorar el clam de tantes persones que ens demanen que no les abandonem quan siguin grans, que no ens oblidem d’elles quan els fallin les forces (cf. Sal 71,9).
Orpà acompanya la seva sogra Noemí fins al seu poble, però finalment decideix tornar amb la seva família. Tanmateix, Rut, tot i que la seva sogra li insisteix que se’n vagi, prefereix quedar-se a viure amb ella. Ho diu amb aquestes belles paraules: «No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i que me’n torni! On vagis tu, vull anar-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1,16).
Rut valora la seva anciana sogra. El seu gest ens pot ajudar a apreciar més els ancians. Ells són la memòria d’un poble. Transmeten la fe i la seva experiència als més joves. Ens ensenyen que el més important a la vida és la tendresa i l’atenció a les persones més vulnerables.
El papa Francesc, durant l’homilia que va pronunciar el 2018 a la festa de la Presentació del Senyor, ens va dir unes paraules que ens recorden que la gent gran són un regal i un referent per a les noves generacions: «si els joves estan cridats a obrir noves portes, els ancians tenen les claus». Tinguem cura d’ells i aprenguem d’ells, de la seva pau i saviesa. Sapiguem veure com brillen. Honorem-los, perquè ells van sempre per davant nostre.
Benvolguts germans i germanes, Déu valora els nostres avis. Ell els escolta amb atenció i els acull amb tendresa. Demanem a Crist que ens ajudi a descobrir la bellesa de totes les etapes de la nostra vida i que ens ensenyi a acollir-les amb gratitud.
