Data: 28 de gener de 2024
Per no caure en fórmules rutinàries i buides, volem ser conscients del que desitgem quan saludem l’amic amb la bella i senzilla fórmula “feliç any nou.” Hem dit alguna cosa sobre el que significa “feliç”, aplicat a l’any. Diguem alguna cosa sobre l’adjectiu “nou”.
La novetat de l’any ve marcada, lògicament, pel calendari, és a dir, pel temps. El temps és aquest misteri que intentem mesurar amb el rellotge. I aquest intent ens proporciona la il·lusió que així el dominem, quan en realitat és ell qui ens domina amb el seu poder implacable.
Qui es podrà escapar de l’esclavitud del temps? El temps comporta inexorablement desgast i degradació. Tots volen ser joves, almenys semblar-ho. Són moltíssims els intents de lluitar per conservar la ufanor. Sempre ha passat així, però conforme creix el poder científic i tècnic i la importància de la bona imatge personal per a tenir èxit, l’esforç per a aparentar joventut és molt més gran. Avui gairebé es pot considerar com una obsessió. El pressupost personal en medicines i cosmètica augmenta segons la capacitat econòmica i l’estatus social…
Conservem aquesta bella felicitació, sense pensar potser que el nostre amic d’aquí a un any serà més vell i que el temps li haurà arrabassat facultats i possibilitats de viure. Per això, desitjar un feliç any nou haurà d’incloure aquests desitjos:
– Intenta afrontar el gran repte d’integrar l’envelliment. Evita caure en reaccions depressives i no consideris la nostra salutació com una broma irònica.
– Evita altres sortides, com la simulació i l’obstinació de cuidar tant l’aparença fins a obsessionar-te. Vull ser el bon amic que et vol tal com ets i desitjo de tu que no et creguis feliç l’any vinent, perquè has aconseguit dissimular el teu envelliment mitjançant una “joventut aparent i artificial”. Això acaba sent ridícul.
– Pregunta’t amb mi aquesta qüestió: com passar de la novetat del calendari a la novetat real, de la novetat de la fórmula convencional de les nostres salutacions a la novetat de la vida?
– No deixo de desitjar per a tu el que tots diuen: que tinguis sort en el treball, en la convivència, la relació personal i afectiva, en la salut, en l’economia, etc. M’alegraré amb tu si et va bé en aquest terreny.
– Però el meu desig és més sincer i profund. Desitjo que siguis feliç “sent bona persona”, que compleixis el que dicten els valors humanistes que, més o menys, accepta tothom i que descriuen una vida “correcta”, justa i solidària, segons s’expressa en lleis, creacions literàries, culturals, discursos…
– I fins i tot desitjo per a tu quelcom més valuós. Compartim el que significa ser feliç des de la fe en Crist. I, encara que molts pensen que la nostra fe no aporta cap novetat a la felicitat que proporciona “ser bona persona”, voldria que en la teva cerca de l’alegria més completa i autèntica, trobessis la novetat de Crist, aquesta novetat que revoluciona de dalt a baix el pensament, el cor, la vida sencera. Aquesta novetat que “fa noves totes les coses” (Ap 21,5)
Que l’any nou sigui la vida de l’“home nou”, aquesta vida que no deixa d’avançar en l’amor, que canta sense parar el càntic de lloança sempre nou, que és cada vegada més lliure i vinculada a Déu i als germans en el servei, que camina vers l’eternitat contagiant l’esperança…
