Data: 17 de novembre de 2024
Estimats diocesans, amics i amigues:
La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu: (cf. Sir 21, 5), diu el lema triat pel Papa Francesc per a la VIII Jornada Mundial dels Pobres que celebrem avui. Un lema que guarda un sentit molt especial per a aquest any dedicat a l’oració: Déu escolta la pregària dels més necessitats, pateix el seu sofriment, s’asseu al costat d’ells en la taula, eixuga cadascuna de les seves llàgrimes i, davant la seva desesperació, plora el seu propi dolor. I a la llum d’aquest sentiment, descobreix el Sant Pare, «el silenci, per tant, es trenca cada vegada que un germà en necessitat és acollit i abraçat».
Amb vista al Jubileu Ordinari 2025, urgeix la necessitat de fer nostra l’oració dels qui gaudeixen d’un lloc privilegiat en el cor de Déu, que són els pobres. Fer nostra la seva pregària suposa ajudar a deslliurar-los de la seva angoixa, acollir el seu cor de fang i ser captaires de la seva pròpia misèria, fins que la seva ànima deixi de respirar les engrunes d’aquesta societat.
Quan la vida interior es tanca en els propis interessos, «ja no hi ha espai per als altres, ja no hi entren els pobres, ja no s’hi escolta la veu de Déu, ja no s’hi gaudeix la dolça alegria del seu amor, ja no hi batega l’entusiasme per fer el bé» (Evangelii gaudium, 2). I aquesta no és la vida en l’Esperit que brolla del cor de Crist Ressuscitat, tal com revela el Sant Pare en la seva exhortació apostòlica.
«Jo només soc una pobra monja que prega. Pregant, Jesús em posa en el cor el seu amor i jo surto a donar-lo a tots els pobres que trobo en el meu camí», va confessar la Mare Teresa de Calcuta en 1985 davant l’Assemblea General de l’ONU. I seguint la petjada de la seva mà compassiva, avui voldria dirigir-me a tu, que estàs passant per una necessitat concreta, sigui quin sigui el nom de la teva pobresa, i que vagues com a pelegrí en aquesta terra habitada per l’Amor.
Avui l’Església s’atura davant teu, vol escoltar el teu sofriment, acostar-se una mica més a la teva ferida, regalar-te el somriure que vas oblidar en algun lloc del camí, omplir el teu buit amb esperança i curar-te el dolor amb les mans del mateix Jesús. Ell, que es va aturar davant el cansat amb una fidelitat inconcebible, recorria a l’oració abans de regalar un gest, una carícia o una paraula de consol.
Avui, una vegada més, «ell no trigarà a fer-li justícia» (Sir 21, 5), tal com descobreix el cor de l’Evangeli. I tu tens un lloc privilegiat a la Casa del Pare. I encara que et quedin poques forces, prega i confia, i els ulls se t’obriran de tal manera que l’ànima se t’omplirà sencerament i eterna d’amor.
