Data: 2 de febrer de 2025
Estimats germans, l’Eucaristia és un lloc privilegiat d’encontre amb Jesucrist, que viu per sempre. Aquesta presència de Crist a la Missa s’esdevé de diverses maneres.
Crist és realment present, en primer lloc, en l’Assemblea congregada per Ell, perquè “on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells” (Mt 18,20). És Crist qui ens convoca per celebrar el seu memorial i, encara que cadascú hi acut des de la pròpia casa, en arribar al temple descobrim que el motiu de la nostra reunió és l’encontre amb el Senyor. Al començament de la Missa el sacerdot diu “El Senyor sigui amb vosaltres”. En l’Assemblea reunida hi ha el Senyor i la mateixa Assemblea és signe visible de la seva presència.
A més, Crist és present en el mossèn, en la persona del ministre (cf. SC 7). El ministre actua “en la persona de Crist” i Crist és en la persona del ministre per actuar-hi. Recorda el Concili que en la Missa “Crist mateix, que es va oferir a la creu, ara s’ofereix per ministeri dels sacerdots” (SC 7).
Crist és present també en la seva Paraula, ja que “quan a l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures, és Ell mateix qui parla” (SC 7). Per això, la nostra actitud ha de ser la de posar molta atenció: és Crist qui està parlant a tota l’Assemblea i m’està parlant a mi personalment. Sovint passa que estem distrets o despistats mentre es llegeixen les lectures i, d’aquesta manera, la Paraula no pot arribar al nostre cor.
Finalment, Crist és realment present, certament d’una manera substancial i permanent, a les espècies eucarístiques. És la manera suprema de la presència real de Crist a la Missa: sota els signes del pa i del vi Crist mateix hi és present, oferint-se a nosaltres perquè entrem en comunió íntima amb Ell.
Després de la Missa, Crist segueix present a la reserva eucarística que guardem al Sagrari. Aquesta reserva al principi estava destinada a guardar dignament l’Eucaristia perquè pogués ser portada als malalts. Més tard es va aprofundir la fe en la presència real de Crist a l’Eucaristia i l’Església va prendre consciència del valor de l’adoració silenciosa del Senyor present sota les espècies eucarístiques (cf. CEC 1379).
En la seva presència eucarística, Crist roman misteriosament enmig nostre, cosa que ens ofereix l’oportunitat de pregar, escoltar la seva veu i sentir els batecs del seu cor. Per la seva banda, l’adoració solemne del Santíssim Sagrament perllonga i intensifica allò esdevingut en la celebració de l’Eucaristia. És per això que és molt important no desvincular-la mai de l’Eucaristia celebrada. La trobada amb el Senyor en l’adoració ha de provocar en nosaltres un desig ardent de participar en la celebració i poder combregar el Cos i la Sang del Senyor.
