Data: 3 de juliol de 2022
Respirant un ambient estiuenc, davant d’expectatives de descans i gaudi de la vida, experimentem forts contrastos amb realitats fosques de l’existència. La guerra continua oberta, la crisi econòmica i les pobreses continuen cridant, els conflictes d’interessos entre grups de poder, que emmetzinen la convivència… i els obstacles quotidians enfosqueixen les ganes de viure.
A aquest contrast se n’hi afegeix un altre no menys trist. Ens referim al que es dona en el terreny de la vida humana (avortament, eutanàsia) entre determinats plantejaments ideològics i la postura de l’Església. La ironia ve del fet que els defensors d’aquells plantejaments diuen fer-ho en nom de la dignitat humana, quan en realitat porten foscor i mort: tot se subordina a l’omnímoda llibertat individual, mentre que aquesta llibertat sense veritat només produeix buit. L’Església defensa la dignitat de la persona humana, perquè és lliure per a realitzar la veritat, de la qual rep llum i claredat.
L’informe que ens ha arribat a través de la Delegació de Família i Vida, “L’eutanàsia en xifres: arguments per al debat”, elaborat amb la cooperació de l´Associació Catalana d´Estudis Bioètics (ACEB), és una prova evident del que diem. Tot l’informe és interessant. En traslladem aquí algunes dades:
– Una minoria de països, només vuit a tot el món, tenen legalitzada l’eutanàsia. Però l’eutanàsia es dispara a: Bèlgica, on s’ha multiplicat per més de 10 vegades en 18 anys, de 235 a 2.699 casos; a Holanda s’ha incrementat més del 400% en 18 anys, de 1.815 a 7.666; al Canadà ha augmentat més del 250% en tres anys, de 2.838 a 7.595.
– Eutanàsies sense petició. A Bèlgica gairebé la meitat de les infermeres han participat en eutanàsies sense la petició explícita del pacient. En la regió de Flandes, en 2013, s’estima que es va accelerar la mort sense petició explícita a 1.047 pacients. A Holanda es reconeixen 431 persones a les quals es va posar fi a “la vida” sense requeriment explícit, en 2015.
– Gran negoci per a alguns. A Holanda, una clínica especialitzada a aplicar l’eutanàsia, rep de les companyies d’assegurances 3.000 € per cada eutanàsia. El Parlament del Canadà preveu una reducció de la despesa sanitària de gairebé 100 milions d’euros per l’aplicació de l’eutanàsia durant l’any 2021.
– Escasses cures pal·liatives. No hi ha una llei de cures pal·liatives a Espanya que asseguri aquesta atenció mèdica. Es calcula que el 60% dels malalts que necessiten cures pal·liatives específiques no les reben, uns 77.000. Espanya ocupa el lloc 31 d’Europa en equipaments de cures pal·liatives, situada entre Romania i Moldàvia.
La llei que permet l’eutanàsia pot amagar un engany interessat greu. Estimar i ajudar efectivament el malalt que sofreix demanda uns altres camins més d’acord amb la seva dignitat. I hem d’aportar tots els mitjans al nostre abast, encara que comporti diners i esforç, per a evitar-li el sofriment, en lloc de provocar-li o afavorir la seva mort.
Sols es pot descansar i gaudir de la vida, quan, assumint el dolor i combatent-lo alhora, hom opta sempre per viure, perquè sempre serà possible estimar, fins i tot en el silenci, en la immobilitat i fins i tot en el dolor.
